Conclusió.

Video-conclusió de l'assignatura.

Booktrailer: No està escrit a les estrelles

Aquest és el booktrailer del llibre "No està escrit a les estrelles" de l'escriptor nord-americà John Green. "No està escrit a les estrelles" és una novel·la pensada per a joves, però que us apassionarà també encara que ja no ho sigueu tant. La història, explicada des dels ulls de la protagonista, gira al voltant de tres adolescents malalts de càncer. El tema és duríssim, però l''enginy amb què s''expressen els personatges, particularment la narradora, fa que resulte divertida. I també, és clar, commovedora. No podreu parar de llegir!

Recerca d'un llibre per a una xiqueta

A continuació es mostra el vídeo amb els passos a seguir en la cerca d'un llibre que li agrade a una xiqueta, atenent a la seua edat, gustos i aficions, a més de que es adecue al seu nivell educatiu i li faça aficionar-se per la lectura.

Recerca d'un llibre per a un xiquet de 10 anys

En el següent vídeo es mostrarà els passos que s'han fet per a triar un llibre de lectura adequat per a un xiquet de 10 anys. Mostrant les diferents opcions de les quals gaudim i tenim a l'abast per aquesta tasca. Així, és important fer lectors, i per això cal que triem amb cura els llibres que els xiquets van a llegir, tenint en compte les seues preferències i motivacions.

Recerca i sel·lecció d'un llibre per a una xiqueta de 13 anys

La lectura és una de les activitats més presents a nivell general tot i que en algunes persones més que d'altres. Els docents o familiars són moltes vegades els responsables de crear un bon hàbit lector però la realitat es que no és tarea fàcil saber escollir per a altre persona que no siguis tu mateix un llibre que li puga agradar.


A continuació, es mostra un petit video amb els criteris i procediments que es podrien seguir a l'hora de seleccionar un llibre per a una xiqueta de 13 anys:

Com treballar els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

Com bé està definit al glossari el gènere de tradició oral és aquell constituït per tots els relats tramesos de generació en generació de forma oral. Els quals formen part de la història i els costums de cada comunitat.

Així, podem trobar aquest gènere oral tant en vers com en prosa. D'una forma més poètica en les cançons, el romanç, els refranys... I en forma narrativa en llegendes, rondalles, mites...

A l'hora d'apropar aquest gènere als xiquets i utilitzar-lo de forma didàctica a l'escola trobem moltes possibilitats, ja que aquesta tradició oral és el primer contacte que fan els nens amb la literatura molt abans de conéixer les destreses d'escriptura i lectura. I això fa que la seua imaginació es desenvolupe, que la seua curiositat cresca, que s'assabenten de les historietes dels seus abans passats i del lloc on viuen, i sobretot els desperta l'intel·lecte a mesura que van comprenent totes les connotacions i lliçons que pot tindre aquest tipus de gènere.

Per als alumnes de primer cicle les activitats per treballar la tradició oral poden ser:

• Cançons populars a l'aula. La mestra presenta una sèrie de cançons a classe de tradició popular i li les ensenya als xiquets, que a la vegada que es diverteixen cantant aprenen del que aquestes cançons poden contar sobre la seua ciutat o festes populars. Això pot funcionar molt bé amb els de primer curs, ja que és una forma de treballar molt dinàmica i mitjançant les cançons aprenen amb molta facilitat. No fa falta que les cançons s'ensenyen en el mateix temps sinó que podem seleccionar-les depenent de la seua funció. Per exemple si es tracta d'una cançó que ens parla de Jaume I, utilitzar-la en la festivitat del 9 d'Octubre.

• Els mites del meu poble. La mestra proposa a classe l'activitat de recerca d'un mite o llegenda que siga típic del lloc on viuen els alumnes o els sues familiars. Aquests hauran d'investigar i preguntar-li als seus majors, per a després escriure el mite o la llegenda en paper i poder contar-lo en classe als altres companys. En cas que hi haja històries repetides, aquestes es contaran entre els xiquets que tinguen la mateixa llegenda o es compararà si es distingeixen en alguna part de la historieta.

En segon cicle de primària:

• Faig la meua rondalla. Després de donar a l'aula la tradició oral i explicar que són les rondalles, contar algunes i explicar la seua estructura típica, es demana als alumnes que per grups de tres o quatre persones elaboren la seua pròpia rondalla amb l'estructura que han aprés a classe. A més es pot donar a cada grup un tema en el qual basar la rondalla com l`amor, la comèdia, el drama...

• Els refranys i el seu significat. L'activitat consistirà a relacionar una sèrie de refranys amb el seu significat. Així la mestra fará unes fitxes on haja refranys per un costat i el significat d'aquests per l'altre però desordenats, aleshores els xiquets han d'entendre el significat de cada refrany quan relacionen. 

En tercer cicle de primària:

• Som trobadors i trobadores. Aprofitant les classes d'història on s'explica l'edat mitjana es proposa als alumnes que siguen trobadors i trobadores, personatges presents en eixa època. Així triaran un príncep o una princesa a qui destinar les seues pròpies cançons d'amor.

• Setmana dels dites. Es proposa després d'haver donat a classe el que són les frases fetes, dits, locucions... Que durant una setmana intentem comunicar-nos a casa i a l'escola utilitzant aquests recursos, i a més s'apuntaran en una cartolina que es penjarà a classe quan termine la setmana.

COM TREBALLAR EL GÈNERE NARRATIU EN PRIMÀRIA

El gènere narratiu, tal i com ja vam definir  en el glossari, es caracteritza pel relat d’històries imaginaries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l’autor. Aquest és un dels generes més treballats en primària i des de totes les edats, ja sigui mitjançant la novel·la, conte, relats, llegendes o el micro, relativament recent i semblant al relat. 

A continuació tractarem de trobar la manera més adequada per a treballar aquest gènere amb els nens ja que és important adquirir un aprenentatge real que estarà present durant tota l’etapa educativa: lectoescriptura, imaginació, vocabulari... així doncs, proposem dos activitats per a cada cicle tenint en compte els subgèneres més adequats en cada un. 

Per una banda, per als xiquets de Primer cicle, hi ha una infinitat de possibles activitats. Una d’elles podria ser: Conta’m una llegenda. En aquesta activitat es tracta de que els xiquets, cada Dilluns, portin una llegenda contada per algun familiar que després contaran a la resta dels seus companys. Aquesta activitat es prou adequada per als xiquets menuts ja que serà el seu primer contacte amb la literatura, a més, el paper de les famílies es molt significatiu ja que des de ben menuts es un model a seguir. Així també treballem la participació a classe, perdre la portar a parlar en públic, major fluïdesa en el relat...

                                    

La segona possible activitat seria la narració d’alguna historia, faula, conte... com per exemple ‘’ Les set cabretes’’. És important contar-la bé: amb un to adequat, fer anotacions en cas d’apreciar que algun xiquet s’està perdent, canviar l’ordenació de la classe (preferentment en cercle)... Un cop contada, realitzarem una roda de preguntes, com un ‘’debat’’, on els preguntarem: Què vos ha agradat més? Què no vos ha agradat? Quin altre final podria tenir?... Les preguntes seràn breus i clares i intentarem en tot moment que tots els xiquets parlin, és a dir, la participació de tots ells respectant el torn de paraula. 

                                    

Per altra banda, per als xiquets de segon cicle (que ja tenen un poc més de coneixement respecte a l’etapa anterior) havíem pensat l’activitat que hem anomenat Inventa’t el final Aquesta activitat està estructurada de la següent manera: seleccionar o elegir un llibre amb el consens de tots els alumnes; contar-lo en una o dos sessions per si algun xiquet no coneguera la historia; demanar als xiquets que ens proposin un final alternatiu i finalment contar-lo a la resta de la classe. D’aquesta manera es torna a treballar la por o vergonya a parlar en públic, la imaginació i creativitat, el gust per a contar histories, a més, observen com un llibre o qualsevol relat no es una ferramenta estàtica sinó que es pot canviar i modelar. 

La segona possible activitat s’anomena Saps ordenar-me? Per a la realització d’aquesta tasca es necessari haver explicat prèviament les parts que té una narració, amb quins connectors o frases es sol començar... A continuació el professor/a crearà grups d’entre 4 i 5 alumnes, a cada grup se li entregarà un sobre amb un fragment d’història però desordenada, és a dir, tindran que ordenar-los per a que la historia cobri sentit; a més han de representar la historia (que no serà molt llarga) amb un dibuix que formarà la historia total ja que cada grup haurà treballat un fragment de la historia. Amb aquesta activitat treballem el treball grupal, la col·laboració al mateix temps que apliquen la teoria explicada.

                                      

Finalment, per als xiquets de tercer cicle, havíem pensat La Gimcana literària. En aquesta activitat es realitzaran varies proves en grup relacionades amb tot l’après al llarg de l’etapa educativa de primària per tal de fer un repàs que els serà útil en secundaria. Així doncs es demanarà que ordenen una historia; inventen un final, relacionen un fragment amb un subgènere narratiu: novel·la, conte, relat, micro... Amb aquesta activitat es pretén treballar d’una forma més dinàmica tot i que les activitats plantejades fins ara també ho són prou. Però en aquest cas dinamisme es refereix a que es tindran que moure per tot el centre, realitzar les proves bé per a poder passar a l’altra... per tant, continua sent molt important la cooperativitat. 

La darrera activitat per a aquest cicle podria ser La màquina dels contes. El professor/a agrupa als alumnes de cinc en cinc, a cada grup els entrega una llista amb 10 personatges/objectes/espais (cuiner, lleó, carn, sol, sabata, goril·la, núvol, armari, magdalena,selva) a partir d’aquesta llista cada grup haurà d’inventar-se una historia-conte tenint en compte la seva estructura i els elements que hi estàn presents (protagonista, antagonista, personatges secundaris, un principi, un final, un bon argument...).