Qui som

Primerament, ens presentarem, som Maria, Aitana, Beatriz, Laura i Jessica. Som alumnes de 2n de magisteri i portem aquest blog per a publicar les nostres activitats, treballs i vivències a la classe de Formació Literària específicament del grup de 2n I amb la professora Núria.
El motiu de la realització d'aquest blog és la publicació i posterior avaluació de les pràctiques que es duen a terme durant el curs a l'assignatura.

Per a saber més...

Aitana Hontecillas Villalonga

El meu primer contacte amb la literatura pense que l’he tingut des de ben menudeta, ja que els meus pares sempre em tenien que contar algun conte abans de dormir, la majoria d’ells eren inventats perquè el meu pare té una gran imaginació; en canvi, la meva mare es basava en els contes tradicionals com la Caputxeta, els Tres porquets, Blancaneus ...

A més dels meus pares, he tingut la gran sort de poder comptar amb els meus quatre avis en la meva infantesa, dic que he sigut afortunada ja que ells, tot i no adonar-se’n, m’explicaven la seva infantesa, adolescència... d’una manera tan bella, dibuixant-me un món meravellós tot i que probablement no ho hagueren passat tan bé, que em transportava a aquells llocs i els hi demanava cada vegada que els veia que em contessin més historietes. Ho recorde com si fóra ahir: en la casa d’estiu vora el mar, on tota la família els dissabtes ens reuníem i després de haver dinat, els pares es marxaven a fer recats i els tres cosins ens quedaven amb ells escoltant les seves histories mentre berenàvem un pa amb xocolata.

A mesura que he anat creixent, m’he anat formant gràcies a totes les professores que he tingut durant l’etapa d’educació infantil i primària. Recorde en especial la professora de cinquè de  primària, Mònica, que utilitzava el joc per endinsar-nos en el món de la literatura. Un any va proposar a la directora del centre fer un concurs literari, on cada un dels alumnes tenim que escriure una breu historieta seguint unes pautes generals. El primer any no vaig guanyar, però el segon sí amb el conte que es titulava ‘’El gripau Pau’’.

Quan vaig fer el salt de l’escola a l’institut hi va haver un gran canvi en quant a la forma de ensenyar ja que tot era bàsicament teoria, on les úniques classes que teníem per divertir-nos eren plàstica, música i educació física. Els professors ensenyaven per a que en l’examen traguéssim bona nota, molts pocs ho feien perquè realment aprenguéssim. En especial, la literatura s’ensenyava memorísticament: autor, anys, títols de les obres, característiques de les seves produccions... i a més ens feien llegir llibres que eren avorrits. Pense que aquesta no era una bona manera de ensenyar-nos ja que al final veiem la literatura com una cosa poc interessant. Per exemple, si ens donaren l’oportunitat de llegir el llibre que nosaltres volguérem estaríem mes motivats llegint-los i que si en lloc d’haver d’estudiar de memòria la vida i obres dels autors ho férem llegint les seves obres i extraient-li les seves característiques conjuntament tota la classe, també seria més productiu.

Així, de l’etapa d’educació secundaria tinc un mal record; en canvi, Ismael Pelegrí, el meu professor de llengua catalana i també de literatura universal en segon de batxillerat em va fer tornar a interessar-me per la literatura, sobretot amb l’assignatura de Literatura Universal on llegíem cada dia textos variats de manera que si un no t’agradava o no l’entenies, desprès d’haver-li donat mil voltes entre tots, veies la idea que el autor ens volia transmetre.

Ismael va saber treure el millor de mi ja que actualment estic tornant a llegir llibres, sobretot novel·les d’amor que ja havia deixat a part perquè no em feia ganes llegir-los. Aquest nadal i durant els exàmens no he llegit ja que tenia que estudiar, però al arribar l’estiu, sempre trobe un momentet per posar-me a llegir ja que hi ha molt de temps lliure no com ara que pràcticament cada dia tenim que fer tasques per a la Universitat.

En definitiva, la literatura, al igual que qualsevol tasca s’ha d’ensenyar de manera que ens resulte interessant ja que sinó l’avorrim i no estem motivats, com em va passar a mi durant el període de educació secundaria. Per això, si en un futur aconsegueix ser mestra, tinc clar que no ensenyaré la literatura de manera teòrica i memorística sinó llegint molts de textos variats i mitjançant la anàlisis d’aquests introduir la teoria. 

Beatriz Escribano Salinas

El meu primer contacte amb la literatura va ser de la ma de mà de ma mare, em llegia totes les nits al llit algun conte. També ho va fer uns quants anys abans amb el meu germà. Normalment els llibres solien ser els mateixos que ja li havia llegit al meu germà, és a dir, els clàssics. Recorde que hi havia un llibre que m'agradava molt que m'ho llegira, era un llibre de fabules on cada dia del any havia una nova fabula per a llegir. La veritat és que m'agradava molt però de vegades ma mare deixava el conte apartat per a contar-me alguna història que no estiguera escrita o alguna cançó.

Durant la meua infantesa i part de l'adolescència en la meua família hi havia una tradició a nadal, era que el dia de nadal ens deixaven baix l'arbre un llibre al meu germà i a mi. Sempre estava adaptat a la nostra edat. Quan era menuda solien ser contes, m'acorde que una vegada em van regalar un llibre encarregat on la protagonista es deia com jo, em va fer molta il·lusió. Amb el pas del temps aquest regal eren novel·les que jo mateixa elegia. En el cas de meu germà no eren contes sinó còmics i aquesta petita tradició de ma mare no li va durar molt perquè no li agradava llegir.

En l'adolescència m’agradava molt llegir, la veritat és que llegia molt especialment en estiu quan tenia més temps. La literatura en l'institut, la major part, considere que era una mica avorrida. Els llibres ens feien llegir moltes vegades no eren apropiats per a l’edat que teníem. M'acorde d'un llibre que em va costar moltíssim de llegir Robinson Crusoe, m’obligaren a llegir-lo quant tenia uns 14 anys. Aquest llibre era farragós i molt difícil de llegir. No sempre era d’aquesta mena, en el cas contrari Vigo es Vivaldi un altre llibre que ens obligaren a llegir em va encartar. Al llarg de tota la meua vida acadèmica la part de literatura era teòrica, alguns professors ho feien fàcil i altres ho feien avorrit i pesat. Tot aquest passava tant a l’assignatura de castellà como a la de valencià. Recorde que un dels meus professors de valencià ens feia aprendre de memòria la literatura per a després posar-la de la mateixa manera a l’examen, considera que aquesta no és la millor forma d’aprendre perquè en veritat no aprens sinó que estudies de memòria i després s'oblida.

Fa uns tres anys una de les meua amigues, i amb la que comparteix l'afició de llegir, em va recomanar un pagina web anomenada Goodreads. És una comunitat lectora, on poses els llibres que has llegit i el que vols a més de valorar-los i escriure la teua ressenya. Avui dia la seguisc usant amb bastant regularitat.

En la meua casa sempre hi ha hagut llibres, des de ben xicoteta he tingut a l'abast poder llegir. Açò facilita la meua afició per la lectura, ja que amb tan sol anar en menjar vaig poder escollir qualsevol llibre. També és cert que amb les noves tecnologies ha facilitat que pot portar molts llibres, sense que pesen, en la mà, en la meua tablet sempre hi ha algun llibre que vull començar a llegir.

Des de petita m'agrada llegir, sempre he estat en contacte amb la literatura. La veritat és que hora no tinc molt temps per a gaudir de llegir, amb les classes i tots o treball i tasques que he de fer, però sempre procure tenir algun llibre a mà. Espere que com a futura mestra inculcar la passió per la literatura dels més xicotets perquè realment és important.

Jessica Peñalva Leitzke

No me’n recorde de les meues primeres aproximacions a la literatura, però tinc un petit curtmetratge en la meua ment que encara no sé si és un somni o un record. En aquestes imatges, em veig de xicoteta, amb dos o tres anys, en el llit de la meua àvia al Brasil, i ella ens està contant algun tipus d’història en portugués a la meua germana i a mi. Supose que si aquestes imatges varen ser reals, eixe va ser el meu primer contacte amb la literatura.

El següent record literari que tinc ja és de quan em vaig traslladar a Espanya i mon pare ens narrava contes que ell mateix s’inventava perquè la meua germana i jo ens quedarem adormides, en aquell moment jo ja tindria uns cinc o sis anys. També més o menys per aquella època recorde que vaig tindre la meua primera experiència amb el teatre gràcies a la meua professora d’infantil, que va organitzar una petita representació amb tots els xiquets de la meua classe. L’any següent vaig demanar al Pare Noel un joc de titelles i vaig estar durant mesos i mesos fent obres de teatre amb els titelles per a la meua germana. Uns anys més tard, vaig demanar als meus pares que m’apuntaren al grup de teatre del meu poble, en part perquè la meua millor amiga hi anava. Però ràpidament la meua professora de teatre va veure que tenia verdader interés en el tema i va començar a donar-me personatges amb molt de text i a donar-me obres de teatre perquè les llegira. Gràcies als llibres que em va donar, vaig començar a sentir curiositat per la literatura i, quan en 5é grau vaig tindre un professor que ens motivava i premiava quan llegíem llibres de la biblioteca de l’escola, vaig començar a llegir una muntonada de llibres. Sempre recordaré el moment en què per primera vegada vaig anar a la biblioteca i agarrí una adaptació del llibre de Moby Dick i vaig eixir de l’escola llegint-ho mentre passava al costat dels meus companys de classe i es quedaven mirant-me com li passava a Bella en el conte de la Bella i la Bèstia. També vaig llegir-me adaptacions de llibres com Tom Sawyer o el Quixot i alguns altres que no recorde. Va ser en aquest moment quan vaig començar a interessar-me per l’escriptura i vaig participar en diversos certàmens literaris. No vaig guanyar cap, però tota la meua família es va quedar sorpresa amb els textos que vaig escriure, que, a pesar de no ser gran cosa, eren molt imaginatius.

Durant la meua adolescència utilitzava la literatura per a evadir-me i imaginar que jo era la protagonista dels llibres, com si es tractara d’una obra de teatre, em passí hores i hores llegint llibres de literatura juvenil com els de les sagues de Crepuscle, Dimonis Personals, A tres metres sobre el cel o Harry Potter. Vaig descobrir gràcies a Harry Potter i a Dimonis Personals que el meu gènere literari preferit era el de la fantasia, la ficció i la mitologia. També, gràcies al teatre vaig poder llegir llibres com Romeu i Julieta, Hamlet o alguns altres que no recorde i dels quals vaig fer xicotetes representacions en teatre que m’ajudaven a comprendre-les. A més a més, per totes aquestes influències literàries, vaig començar a escriure un llibre on escrivia les meues vivències amb el grup d'amics que tenia en aquell moment i les emocions que em feien sentir. Mai vaig acabar d’escriure'l perquè vaig començar a créixer, vaig canviar d'amics i va deixar d’interessar-me el tema del llibre, però encara conserve les quasi 200 pàgines de Word que vaig escriure. Perquè els meus amics pogueren veure les coses que anava escrivint, vaig obrir un blog, on encara tinc publicats els 6 primers capítols de la història i que ara utilitze per a reflexionar i publicar els meus pensaments.

Tinc molts moments de la meua adolescència en els que anava amb un llibre a la motxilla i em posava a llegir en qualsevol lloc i moment o em quedava de nit fins a les tres i quatre del matí per què no podia deixar de llegir i devorar llibres... I això encara continua passant-me. Encara que, actualment, no tinc tot el temps per a llegir que m’agradaria i he terminat per aficionar-me a veure series i pel·lícules que, encara que no tinc clar que puguen considerar-se literatura, conten histories i segueixen un guió que, finalment, es converteixen en teatre amb efectes especials. Pel que respecta al blog, continue utilitzant-lo i crec que mai deixaré d’usar-lo, perquè de tant en tant m’agrada parar-me a llegir els pensaments que jo tenia en un moment concret i riure’m de les coses que tant em van calfar el cap i que a temps d’ara considere que no eren tan importants.

Per concloure, m’agradaria dir que ara continue llegint i escrivint com ho feia adés, però amb els estudis i les obligacions que tinc en aquest moment de la meua vida... no trobe molt de temps per a llegir ni escriure, encara que sempre porte una xicoteta llibreta d’anotacions prop per a escriure dues o tres frases quan la inspiració arriba i sempre estic al corrent de noves publicacions literàries que puguen obrir-me un nou món d’imaginació.

Maria Abad Lli

Tot començà a finals de l’any 1995 quan jo encara era un fetus, on el meu cosí major em contava històries dirigint-se cap a la panxa de ma mare. Diuen que aquelles històries eren tan meravelloses com fantàstiques, que contaven des de trets de cavallers i princeses, fins a animals que es transformaven en altres. Al gener de 1996 vaig nàixer, i es va rellevar el torn de comptador d’històries, sent el meu avi el que em contava historietes de la guerra i la postguerra que tant li havien marcat a ell. Un any més tard va morir i amb ell, les seues històries, de les quals desgraciadament no tinc la capacitat de recordar-me.

Amb l’edat de 2 anys, mon pare em va comprar el meu primer llibre. Aquest era un llibre molt gros, on estaven la majoria dels contes de Disney de l’època. Ell me’l va comprar amb tota la il·lusió del món, i per a què no el trencarà ni el ratllarà, cosa molt probable de què ocorreguera amb una xiqueta d’eixa edat, em va dir que havia d’anar amb compte amb ell i que l’havia de cuidar molt bé perquè el llibre era de vidre. I per a mi sempre ha sigut “El Libro de Cristal”. Que pese a què me'l portava per tot arreu, hui en dia segueix nou, i amb una olor tan significativa, que cada vegada que l’òbric em transporta cap a la meua infantesa.

Durant el meu desenvolupament, els meus pares em duien tots, o quasi tots, els diumenges a veure obres de teatre al Museu de la Beneficència, al costat de l’IVAM. D’allò sí que tinc prou records, veia titelles, obres representades per joves i no tan joves, recorde allò com a dies molt feliços en la meua vida. A més, a mi m’encantava “Babalà”, un dels programes infantils que feien en Canal 9, i molts diumenges les obres giraven al voltant de la seua temàtica. Recorde que aquell espai estava ple de xiquets i xiquetes que reien i ploraven l’uníson. En aquesta època també vaig participar en varies obres de teatre que representàvem en la falla, com “Alicia en el país de les meravelles”; “”Toy Story”; o altres que eren originals dels guionistes de la falla.

La veritat és que he tingut molta sort pel que fa a la presència de la literatura en la meua vida, ja que als meus pares els agrada molt llegir i veure obres de teatre, i açò meu han inculcat. Quan era més menuda, i pels matins m’alçava prompte els meus pares estaven tots dos en el llit, amb un focus menut de llum cadascú llegint un llibre diferent, i quan em veien aparéixer deixaven de llegir el seu llibre i em llegien algun dels que jo els duia. Alguns dels llibres que recorde són “Papà, por favor, consigueme la Luna”; “Margarida, la petita fada”; “Relats de lo inesperat” o “Cuentos en verso para niños perversos”. Em llegien tant el valencià com en castellà, ja que les dues són les meues llengües maternes.

També, algo que és tradició en la meua vida literària era i és, anar a la Fira del Llibre, que es realitza tots els anys en el Jardí de Vivers. Recorde que un any, el meu pare va fer una gran cua per a què un dels seus escriptors favorits li signara tots els seus llibres. Aquest escriptor resulta ser Santiago Posteguillo, un escriptor valencià de novel·la històrica, un dels escriptors que més m’agrada en l’actualitat. Jo en aquell temps no entenia allò de fer cua per a què et signaren uns llibres. Però vaig veure a món pare tan il·lusionat que encara que no ho entenia, em donava igual fer cua amb ell.

En la fira del llibre he comprat dos dels llibres que han marcat la meua vida. Un d’ells fou “Harry Potter y  la Piedra Filosofal”, llibre que em va fer enganxar-me a la lectura, i aleshores també a la il·lusió de llegir tota la saga, i el llibre anomenat “La estrella de Añil” que no sé per quin motiu, va cridar-me molt l’atenció i em va marcar prou. Com he dit abans, a partir d’ací, el meu interès per la lectura ha anat incrementant-se.

Més tard, em va ocórrer una cosa, que segurament no només m’haja ocorregut a mi, sinó que segurament també li ha ocorregut a més joves. Aquest fet és i resulta que en arribar a l’institut a tots ens han manat llibres, i en el meu cas, eren prou avorrits i de temàtica no molt interessant, sobretot en l’assignatura de llengua castellana, perquè resulta que els llibres que més m’agradaven eren els de l’assignatura de valencià, com per exemple: “Passadissos d’ombra”; “L’illa de l’holandés”; “Què t’angoixa Núria?” i “I ara què Núria?”; “Que la punta d’un paraigua” o llibres similars a aquests. Però no vaig perdre l’esperança i en segon de batxiller vaig a apuntar-me a l’assignatura de Literatura Universal, on vaig llegir els clàssics d’aquesta i vaig descobrir a autors com Baudelaire o Flaubert. També, durant aquests anys vaig aficionar-me a llegir sagues com les de “Juego de Tronos” o “Los juegos del hambre”.

Als llibres sempre he trobat una mena d'evasió, un món paral·lel al meu, un lloc on refugiar-me quan no vull viure la realitat que m’envolta. A més, també em permet desenvolupar la meua imaginació permetent-me així ser una protagonista més dels llibres, lliurant batalles inimaginables, investigant els crims més difícils de resoldre o sent la princesa amb el castell més meravellós.

Actualment no tinc molt de temps per a llegir tot el que m’agradaria per la universitat, però sempre que puc faig un buit i llig els llibres que més m’agraden, que són aquells de novel·la històrica, romàntica, policíaca o sobre psicologia i educació. En general, puc dir que la meua experiència literària al llarg de la meua vida ha sigut molt bona, ja que el meu entorn ha aconseguit que tinga interés per la literatura i han fet que sàpiga apreciar-la, cosa que m’agradaria transmetre als meus alumnes i als meus fills en un futur. 

Laura Piedrabuena Parra

La meua relació amb la literatura probablement va començar quan encara no arribava a l'any de vida, sent això una simple suposició, ja que ni jo ni la meua família ho podem recordar amb precisió. Però és cert que a tots nosaltres des del moment en què naixem, inclús abans, ens narren contes per a dormir, perquè no plorem i fins i tot a l'hora de menjar si el xiquet o la xiqueta és molt distret. I igual que tots, eixe va ser el meu començament al món dels llibres. 

Ara bé, que jo tinga record clar de la meua aventura literària es pot remuntar als tres anyets, més o menys, quan vaig començar l'escola i la meua mestra d'infantil, Chelo, va ensenyar-me a llegir. Recorde com a poc a poc i ajuntant síl·labes vaig començar a llegir i entendre paraules, i com tenia pressa per aprendre més i més. Per així ser jo mateixa la que poguera llegir les historietes curtes del meu llibre de deures, i que deixara de ser el meu pare qui me les llegira a mi per a ser jo la narradora.

Després, quan ja vaig créixer un poquet més tinc records en la casa de la meua tia, on em passava matins de dissabte veient pelis de Disney i llegint els llibres de totes eixes pel·lícules. Tot gràcies a l'afició de la meua tia, que era i és una col·leccionista de tot el relacionat amb el món Disney. A més, i ja començada l'etapa de primària, la proposta de fer-nos el carnet de la biblioteca del col·legi va ser una bona forma de passar les vesprades llegint llibres del vaixell de vapor. 
Eixa va ser la primera relació amb una biblioteca que vaig viure, i va ser molt emocionant tindre a l'abast tants de llibres d'una forma tan simple. A més, també aprenies a seleccionar les histories per edat i per gustos, sense oblidar la responsabilitat de tindre cura amb els llibres i de tornar-los quan tocava.
Va ser com una moda més, on et recomanaven les teues amigues els llibres que més les havien agradat i tu feies el mateix amb elles. També es va convertir en una competició de qui havia llegit més llibres en l'ultim més.
Crec que sense dubte aquest fet va ser el més important en la meua vida com a lectora, i el que em va fer agafar gust per llegir.

Amb l'adolescència els llibres de la biblioteca del col·legi van convertir-se en història i van ser reemplaçats per les sagues més famoses del moment, començant pels llibres plens de fantasia i màgia del mag més famós de tots els temps, Harry Potter, fins a les històries d'amor més impossible i boniques, com les de la saga de Crepúsculo.
Recorde que en eixa època molt sovint no volia escoltar a ningú, i anar-me'n a la meua habitació a llegir a soles les històries que em feien somniar i imaginar, era la millor opció per a evadir-me del món extern que moltes voltes no m'entenia. 

En l'actualitat desgraciadament el meu ritme de lectura ja no és el mateix, i és que cada vegada és menys el temps lliure del que dispose.
Ara els llibres de lliure elecció i d'entreteniment propi han sigut canviats per tesis, articles científics i llibres amb continguts per a les classes en la universitat.
Encara que en vacances aprofite per a llegir algun llibre pendent o que m'han recomanat, confie en un futur, no molt llunyà, tornar a tindre més temps per a la lectura.

Per a concloure aquest "viatge" de la meua vida i la literatura, pense que tots i totes per la societat en què visquem i pel simple fet d'una escolarització obligatòria tenim un contacte des de molt menuts amb la lectura i tot el que allò implica. Però que ens agrade o no llegir depén del nostre context personal, de si ens han animat en casa a llegir, si han fet de la lectura un fet agradable, o si hem tingut records bonics o pel contrari roïns amb el món dels llibres.
En el meu cas personal crec que he tingut sort, ja que el meu contacte amb la literatura ha sigut molt agradable, i això a fet que hui en dia continue, quan puc, "devorant" llibres. I espere mai perdre eixes ganes de conéixer històries noves escrites en tinta.