El llibre De narrativa oral a literatura per a infants és un llibre que pot ajudar tant a docents com a estudiants ja que ens explica com ha anat canviant la concepció de literatura infantil i el paper que han tingut les rondalles orals en aquest canvi ja que molta literatura prové d’històries narrades oralment a públics diversos.
En el primer capítol, Gemma Lluch exposa quina ha estat la influencia de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney en l’imaginari actual. Així a dia d’avui tan sols coneixem les versions cinematogràfiques però en realitat existeixen diferents adaptacions desconegudes per la gran majoria. A més no tota la narrativa oral s’ha transcrit al paper i la que ho ha fet es podria dir que està empobrida o es converteix, majoritàriament, en literatura per a infants: rondalles, contes, acudits, faules...
En el segon capítol, Teresa Colomer reflexiona sobre les múltiples reinterpretacions i adaptacions que s’han fet de la Caputxeta Vermella i que encara avui s’estan fent, generalment, influenciades per la societat de cada època. Es podria dir que aquest capítol ha sigut un dels que més m’ha interessat ja que es s’analitzen aspectes dels contes que mai m’hauria adonat com per exemple: que la caputxa vermella simbolitzava la menstruació, la ampolla la virginitat (que es trenca pel camí), les pedres de dins el ventre del llop l’esterilitat...; fet que ens permet comprendre molt millor com ha evolucionat la societat i amb ella la literatura.
En el tercer capítol, Caterina Valriu ens presenta i analitza els personatges fantàstics: bruixes, mags, fades, ogres i gegants, i els essers diminuts. Sobretot profunditza en les bruixes, de les que diu que tradicionalment se les caracteritzava com a lletges i dolentes, però que amb el pas del temps han perdut aquestes concepcions, deixant la bruixa estandarditzada bàsicament per a la literatura més juvenil i la desmitificada (capgirament dels rol) a la literatura infantil. Aquest fet és molt significatiu ja que trenca amb la superficialitat de molts contes on es relaciona la imatge física dels personatges amb el seu comportament . Com bé diu l’autora: ‘’Es correspon el canvi físic amb un canvi de comportament? És a dir, les bruixes no lletges són també no dolentes? I totes les bruixes lletges són dolentes?'' Són fonamentals les desmitificacions perquè ajuden a construir una societat menys superficial i més igualitària on no té perquè ser el home el valent i l’heroi.
En el quart capítol, Antonio Rodríguez Almodóvar, ens presenta l’humor en els contes populars. En aquest es presenten diferents contes meravellosos però trencant amb la visió popular que tenen d’ells. Així els contes son narrats d’una forma més moderna i a la vegada divertida i graciosa com vaig poder comprovar en l’anterior lectura: T’he agafat Caputxeta!. Sobretot el que més m’ha agradat d’aquest capítol ha estat l’exemple dels contes d’animals on l’ase se les enginya per a enganyar a un lleó i llop.
En el cinquè capítol, Teresa Duran ens parla de la importància de les il·lustracions de les rondalles populars. D’aquest capítol m’ha paregut curiós el poder que té una il·lustració en la narració ja que és capaç d’anticipar fets i accions, motivar i desenvolupar la imaginació del lector... ja que com bé diu Teresa: ‘’quan un lector veu un dibuix [...], quan tota la seva capacitat de raonament no li permet anticipar un desenllaç feliç, es quan intenta llegir-lo cuita-corrents’’. També estic d’acord amb el que diu l’autora quan plasma la dificultat de realitzar una bona il·lustració capaç de reflectir tota l’acció. De totes maneres, considero de vital importància les imatges en la literatura infantil i juvenil ja que faciliten i motiven la lectura.
Finalment, trobem dos capítols més: la bibliografia utilitzada i diferents recursos útils a l’aula; i una sèrie de possibles activitats relacionades amb tot el tractat en el llibre. Personalment, aquest últim capítol es bastant rellevant per al docent ja que mostra les activitats més adequades per a cada nivell educatiu, per exemple amb 3 i 5 anys es recomanen rondalles curtes, arguments clars, pocs personatges... com seria Patufet, Les set cabretes o els tres porquets. Mentre que amb 8 anys ja es recomanen arguments poc previsibles, escenaris poc habituals, sorprenents finals...
Per a concloure, dir que aquest llibre és molt interessant com ha he dit abans tant per a docents com a alumnes ja que pot servir de guia o suport a l’hora d’afrontar el gènere literari des de ben menuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada