Aquest llibre: "De la narrativa oral a la literatura per a infants..." conta l'evolució que ha experimentat la literatura per a infants, des que la narrativa era només per a ser cantada fins al dia de hui. A més, serveix per a reflexionar sobre què tipus de llibres hem de recomanar dins de l'aula, com a futurs docents que anem a ser.
En el primer capítol, Gema Lluch, parla sobre com el món de Walt Disney ha afectat a la societat actual, sobretot en els estereotips que tenim hui en dia, com la idea de l'amor ideal o de què les princeses han de ser submises. Però en realitat han sigut les adaptacions cinematogràfiques les que han canviat la història per a ser més idealitzada.
L'autora del segon capítol, Teresa Colomer, ens parla sobre les diferents visions i els diferents punts de vista que té el mític conte de la Caputxeta Vermella que, depenent de l'època i les persones el llisquen. El capítol posa com a exemple el terme de la menstruació, les pedres del ventre del llop... que han pres significats diferents, ja que és un conte d'invenció oral, que s'ha transcrit per diferents autors.
Més endavant, en el capítol tres, Caterina Valriu fa una reflexió sobre els personatges fantàstics dels contes: fades, ogres, mags, bruixes, gegants... que han anat desmitificant-se en la història de la literatura. Parla del perquè les bruixes han de ser lletges i malvades; del perquè els ogres han de viure en llocs abandonats; del perquè els gegants han de fer por, etc. Però és que tots aquests personatges vénen de tradicions folklòriques y, per tant, tenen unes característiques ben marcades. I com diu l'autora "...els autors s'hi ha inspirat en escriure per a infants i joves, tant pel que fa a l'estructura com al llenguatge o la caracterització dels herois" (Valriu, 95), i per tant, són els personatges que més abunden i els que més a l'abast té la nostra societat a l'hora d'escriure un conte per a nens.
Pel que fa al quart capítol, escrit per Antonio Rodríguez, parla sobre l'humor en els contes infantils, que s'ha emprat sobretot per a què "... para que el cuento tenga momentos de relax, que el dramatismo o la intensidad de la historia encuentre esas pausas de expansión que permiten que la tertulia encuentre su reafirmación (...)" (Rodríguez, 134), fent així alguns ingredients humorístics que sempre han d'estar en aquests tipus de textos. A més, des de temps immemorables, els contes han servit, d'una manera o altra, de sàtira, per a criticar la societat o costums de l'època. Però en els contes infantils, on fa més presència l'humor i la sàtira és en els contes d'animals, com vaig poder comprovar en el llibre d'Animals!, on es feia una crítica, amb humor, sobre els humans, que volen destruir tota la natura per a construir-se espais propis.
Al capítol cinc, sobre la il·lustració de les rondalles populars, de Teresa Duran, es parla sobre la importància que tenen les il·lustracions en les rondalles, ja que ens permeten als lectors crear una imatge sobre allò del que ens parla la rondalla, encara que en molts casos, la imatge mental de l'escriptor, no correspon ni a la de l'il·lustrador ni a la dels lectors. Per això, en molts casos ens defraudem amb les pel·lícules que vénen de llibres, ja que les adaptacions, sobretot de paisatges i personatges, no es corresponen amb les imatges mentals de cada persona.
I per últim hi ha dos capítols, un de bibliografia i altre d'aplicacions a l'aula, que poden ser molt útils com a recursos per a consultar. Aquests dos capítols últims poden ser de molta ajuda a l'ora de treballar la narrativa oral dins de l'aula, ja que ens proposa diverses metodologies i activitats per a emprar com a docents.
En definitiva, aquest llibre ha servit a més per a ensenyar-me aspectes rellevants de la narrativa, que desconeixia, com per a informar-me i tenir una font d'informació de qualitat per a treballar en el meu futur com a mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada