Com treballar la poesia en l’Educació Primària

Com vaig definir al glossari gènere líric l'autor expressa sentiments i emocions, en vers o en prosa. Un exemple seria el següent poema de Gustavo Adolfo Bécquer titulat Amor etern:

                                                          "Podrá nublarse el sol eternamente;

Podrá secarse en un instante el mar;

Podrá romperse el eje de la tierra

Como un débil cristal.

¡todo sucederá! Podrá la muerte

Cubrirme con su fúnebre crespón;

Pero jamás en mí podrá apagarse

La llama de tu amor." 

Aquest gènere se subdivideix en:

- Oda: És un poema normalment extensió on s'expressar un sentiment profund. Com per exemple Oda a l'alegria de Pablo Neruda.

- Elegia: En aquest tipus de poemes l'autor transmet un sentiment de dolor. Un exemple seria Elegía primera de Miguel Hernández.

- Ègloga: És un poema el tema del qual és l'amorós i els qui els manifesten i expressen són pastors idealitzats. Com per exemple Ègloga III- Tirreno Alcino de Garcilaso de la Vega.

- Sàtira: En aquest subgènere líric es critiquen vicis tant individuals com a col·lectius. Com per exemple el poema de Quevedo A un home de gran nariz.

- Cançó: És un poema amorós o religiós compost, generalment breu. Per exemple Canción del esposo soldado de Miguel Hernández.
Aquest gènere i els seus diferents subgèneres es poden treballar en educació infantil i primària, desenvolupant així l'expressió d'emocions i l'empatia. També potenciaríem la creativitat i la imaginació dels nostres alumnes independentment de l'edat, sempre realitzant activitats concordes al seu nivell en la competència lectora.

Per a aprendre sobre aquest gènere realitzarem diverses activitats en les quals els alumnes treballaren tant en grup, per a desenvolupar de forma col·laborativa, i individual potenciant la seua creativitat .

-Primer cicle:

1. La mestra llegirà un poema senzill i breu per a tenir un primer contacte amb aquest gènere. Després cada alumne haurà de realitzar un dibuix senzill expressant l'emoció que els ha transmès el poema.

2. Els alumnes per grups triaran un lliure de poesies, triats per la mestra concorde a la seua edat i nivell, el qual deurà llegir cada membre del grup. Després tota la classe realitzarà una tertúlia guiats per la mestra.

-Segon cicle:

1. La mestra repartirà un poema diferent a cada alumne, i est després de llegir-ho deurà posar-los un títol que segons el seu criteri s'adapte millor.

2. Per grups cercaran un poema, en llibres i webs que mestra recomanarà, després explicaran a la classe perquè han triat aqueix poema i les emocions que els han transmès.

-Tercer cicle:

1. Per grups realitzaran poemes sobre un tema i en funció de les característiques d'un subgènere explicat en classe. El tema i el gènere seran repartits per de manera aleatòria.

2. Després d'explicar la mètrica en classe els alumnes començaren a mesurar mètricament poemes senzills.

Reflexió: "De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària"

Aquest llibre: "De la narrativa oral a la literatura per a infants..." conta l'evolució que ha experimentat la literatura per a infants, des que la narrativa era només per a ser cantada fins al dia de hui. A més, serveix per a reflexionar sobre què tipus de llibres hem de recomanar dins de l'aula, com a futurs docents que anem a ser. 

En el primer capítol, Gema Lluch, parla sobre com el món de Walt Disney ha afectat a la societat actual, sobretot en els estereotips que tenim hui en dia, com la idea de l'amor ideal o de què les princeses han de ser submises. Però en realitat han sigut les adaptacions cinematogràfiques les que han canviat la història per a ser més idealitzada.

L'autora del segon capítol, Teresa Colomer, ens parla sobre les diferents visions i els diferents punts de vista que té el mític conte de la Caputxeta Vermella que, depenent de l'època i les persones el llisquen. El capítol posa com a exemple el terme de la menstruació, les pedres del ventre del llop... que han pres significats diferents, ja que és un conte d'invenció oral, que s'ha transcrit per diferents autors.

Més endavant, en el capítol tres, Caterina Valriu fa una reflexió sobre els personatges fantàstics dels contes: fades, ogres, mags, bruixes, gegants... que han anat desmitificant-se en la història de la literatura. Parla del perquè les bruixes han de ser lletges i malvades; del perquè els ogres han de viure en llocs abandonats; del perquè els gegants han de fer por, etc. Però és que tots aquests personatges vénen de tradicions folklòriques y, per tant, tenen unes característiques ben marcades. I com diu l'autora "...els autors s'hi ha inspirat en escriure per a infants i joves, tant pel que fa a l'estructura com al llenguatge o la caracterització dels herois" (Valriu, 95), i per tant, són els personatges que més abunden i els que més a l'abast té la nostra societat a l'hora d'escriure un conte per a nens.


Pel que fa al quart capítol, escrit per Antonio Rodríguez, parla sobre l'humor en els contes infantils, que s'ha emprat sobretot per a què "... para que el cuento tenga momentos de relax, que el dramatismo o la intensidad de la historia encuentre esas pausas de expansión que permiten que la tertulia encuentre su reafirmación (...)" (Rodríguez, 134), fent així alguns ingredients humorístics que sempre han d'estar en aquests tipus de textos. A més, des de temps immemorables, els contes han servit, d'una manera o altra, de sàtira, per a criticar la societat o costums de l'època. Però en els contes infantils, on fa més presència l'humor i la sàtira és en els contes d'animals, com vaig poder comprovar en el llibre d'Animals!, on es feia una crítica, amb humor, sobre els humans, que volen destruir tota la natura per a construir-se espais propis.

Al capítol cinc, sobre la il·lustració de les rondalles populars, de Teresa Duran, es parla sobre la importància que tenen les il·lustracions en les rondalles, ja que ens permeten als lectors crear una imatge sobre allò del que ens parla la rondalla, encara que en molts casos, la imatge mental de l'escriptor, no correspon ni a la de l'il·lustrador ni a la dels lectors. Per això, en molts casos ens defraudem amb les pel·lícules que vénen de llibres, ja que les adaptacions, sobretot de paisatges i personatges, no es corresponen amb les imatges mentals de cada persona.

I per últim hi ha dos capítols, un de bibliografia i altre d'aplicacions a l'aula, que poden ser molt útils com a recursos per a consultar. Aquests dos capítols últims poden ser de molta ajuda a l'ora de treballar la narrativa oral dins de l'aula, ja que ens proposa diverses metodologies i activitats per a emprar com a docents.


En definitiva, aquest llibre ha servit a més per a ensenyar-me aspectes rellevants de la narrativa, que desconeixia, com per a informar-me i tenir una font d'informació de qualitat per a treballar en el meu futur com a mestra.

Reflexió "De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària."

El llibre De narrativa oral a literatura per a infants és un llibre que pot ajudar tant a docents com a estudiants ja que ens explica com ha anat canviant la concepció de literatura infantil i el paper que han tingut les rondalles orals en aquest canvi ja que molta literatura prové d’històries narrades oralment a públics diversos.

En el primer capítol, Gemma Lluch exposa quina ha estat la influencia de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney en l’imaginari actual. Així a dia d’avui tan sols coneixem les versions cinematogràfiques però en realitat existeixen diferents adaptacions desconegudes per la gran majoria. A més no tota la narrativa oral s’ha transcrit al paper i la que ho ha fet es podria dir que està empobrida o es converteix, majoritàriament, en literatura per a infants: rondalles, contes, acudits, faules...

En el segon capítol, Teresa Colomer reflexiona sobre les múltiples reinterpretacions i adaptacions que s’han fet de la Caputxeta Vermella i que encara avui s’estan fent, generalment, influenciades per la societat de cada època. Es podria dir que aquest capítol ha sigut un dels que més m’ha interessat ja que es s’analitzen aspectes dels contes que mai m’hauria adonat com per exemple: que la caputxa vermella simbolitzava la menstruació, la ampolla la virginitat (que es trenca pel camí), les pedres de dins el ventre del llop l’esterilitat...; fet que ens permet comprendre molt millor com ha evolucionat la societat i amb ella la literatura.

En el tercer capítol, Caterina Valriu ens presenta i analitza els personatges fantàstics: bruixes, mags, fades, ogres i gegants, i els essers diminuts. Sobretot profunditza en les bruixes, de les que diu que tradicionalment se les caracteritzava com a lletges i dolentes, però que amb el pas del temps han perdut aquestes concepcions, deixant la bruixa estandarditzada bàsicament per a la literatura més juvenil i la desmitificada (capgirament dels rol) a la literatura infantil. Aquest fet és molt significatiu ja que trenca amb la superficialitat de molts contes on es relaciona la imatge física dels personatges amb el seu comportament . Com bé diu l’autora: ‘’Es correspon el canvi físic amb un canvi de comportament? És a dir, les bruixes no lletges són també no dolentes? I totes les bruixes lletges són dolentes?'' Són fonamentals les desmitificacions perquè ajuden a construir una societat menys superficial i més igualitària on no té perquè ser el home el valent i l’heroi.

En el quart capítol, Antonio Rodríguez Almodóvar, ens presenta l’humor en els contes populars. En aquest es presenten diferents contes meravellosos però trencant amb la visió popular que tenen d’ells. Així els contes son narrats d’una forma més moderna i a la vegada divertida i graciosa com vaig poder comprovar en l’anterior lectura: T’he agafat Caputxeta!. Sobretot el que més m’ha agradat d’aquest capítol ha estat l’exemple dels contes d’animals on l’ase se les enginya per a enganyar a un lleó i llop.

En el cinquè capítol, Teresa Duran ens parla de la importància de les il·lustracions de les rondalles populars. D’aquest capítol m’ha paregut curiós el poder que té una il·lustració en la narració ja que és capaç d’anticipar fets i accions, motivar i desenvolupar la imaginació del lector... ja que com bé diu Teresa: ‘’quan un lector veu un dibuix [...], quan tota la seva capacitat de raonament no li permet anticipar un desenllaç feliç, es quan intenta llegir-lo cuita-corrents’’. També estic d’acord amb el que diu l’autora quan plasma la dificultat de realitzar una bona il·lustració capaç de reflectir tota l’acció. De totes maneres, considero de vital importància les imatges en la literatura infantil i juvenil ja que faciliten i motiven la lectura.

Finalment, trobem dos capítols més: la bibliografia utilitzada i diferents recursos útils a l’aula; i una sèrie de possibles activitats relacionades amb tot el tractat en el llibre. Personalment, aquest últim capítol es bastant rellevant per al docent ja que mostra les activitats més adequades per a cada nivell educatiu, per exemple amb 3 i 5 anys es recomanen rondalles curtes, arguments clars, pocs personatges... com seria Patufet, Les set cabretes o els tres porquets. Mentre que amb 8 anys ja es recomanen arguments poc previsibles, escenaris poc habituals, sorprenents finals...

Per a concloure, dir que aquest llibre és molt interessant com ha he dit abans tant per a docents com a alumnes ja que pot servir de guia o suport a l’hora d’afrontar el gènere literari des de ben menuts.

Recerca i selecció d'un llibre per a un xiquet.

Molts xiquets no tenen un hàbit lector, però desde la docència i desde la vida personal podem intentar sol·lucionar-ho. Si busquem i escollim un llibre que s'adapte al xiquet, tant cognitivament com en els seus gustos, aconseguirem que desperte una motivació que abans no tenia. I a més, si li agrada el llibre escollit, voldrà continuar llegint, creant així un hàbit lector propi.

A continuació, està el video de la meua recerca i selecció d'un llibre per a un xiquet de 7 anys:

Com treballar el gènere teatral en primària

El gènere teatral és aquell que s'escriu en vers o en prosa i que té com a finalitat ser representat per actors i actrius que realitzen les accions davant d'uns espectadors concrets. Com ja vam nomenar en el glossari.

Aquest gènere es pot treballar en totes les edats, ja que és un gènere que permet desenvolupar la imaginació i diferents destreses. Per a treballar-lo, és recomanable i quasi necessari enfocar-lo des de diversos punts de vista, ja que és un gènere molt ampli i es poden treballar milers i milers d'aspectes amb ell. Es pot treballar la imatge personal, a partir de les vestimentes i atrezzo; es pot treballar la plàstica, a partir del decorat; es pot treballar la imaginació, a partir de l'escriptura, creació de personatges i creació de paisatges; es pot treballar la cooperació, si fem que tots els alumnes treballen junts en un projecte comú; es poden treballar els valors, a partir de diferents arguments de la història, etc.

Però perquè es done un bon resultat cal adaptar bé les activitats i el material per a cada curs i/o cicle. Així com, si es considera necessari, també s'haurà d'adaptar el material a un alumne que tinga necessitats educatives especials.

Doncs per al primer cicle es poden realitzar diferents activitats que desenvolupen alguna de les competències anteriors. Una d'elles podria ser intentar representar als personatges d'una història a partir d'un teatre contat per la mestra o mestre. Ací deuran mantenir l'atenció, desenvolupar la imaginació, i també emprar aquelles destreses per a dibuixar o representar gràficament els personatges descrits. Una altra activitat podria ser construir un teatre de titelles en el que després, cadascun, per grups de 4 o 5 persones hauran d'ensenyar als altres companys el que han fet i explicar-los el perquè l'han fet així. Per al segon curs, es podria fer una variació en aquesta demanant que pensen una petita historia per a representar, només de manera oral.

Titelles

Per al segon cicle, ja es poden realitzar activitats un poc més complexes com seria el cas de realitzar un taller de teatre en el qual persones professionals d'aquest àmbit, actors i actrius, ajuden als alumnes a crear, un petit teatre que serà representat davant dels companys de cicle. Aleshores es realitzarien dues obres, una per curs. O altra activitat podria ser completar diferents parts d'una obra teatral escrita pel/la docent o qualsevol fragment d'obres teatrals escrites per escriptors clàssics com Shakespeare, Lope de Vega, o altres autors més contemporanis. En aquesta activitat deuran prestar atenció a la seqüencialització, a l'argument, als personatges i a la temporalització.

I per últim per a l'últim curs es pot realitzar una eixida a una obra de teatre de la ciutat, en el que coneguen des de més a prop els elements necessaris per a poder dur a terme una obra de teatre (les parts d'un teatre, la importància del decorat, la preparació dels actors i actrius...) i després hauran de realitzar un colash o un mural on es vegen reflectits tots aquests aspectes que han observat i investigat en el teatre, així com poden fer una valoració crítica de tot el que han vist. I una altra activitat podria ser conéixer la representació de teatre mut i fer una representació d'aquesta, ja que és menys coneguda, però pot aportar la mateixa informació i els mateixos valors que una obra ordinària, però amb la dificultat de no poder tenir un guió on es parle, sinó que tot haurà de ser mitjançant els gestos i l'expressió corporal.

Introducció del Pla Lector

Un Pla Lector és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial del centre educatiu per promoure: l’aprenentatge de la lectura, l’aprenentatge a través de la lectura, el gust per llegir i la formació d’usuaris. I per tant, cada centre ha de tenir el seu inclós en el PEC. Ací presentarem un exemple. 

o CENTRE:
C.P. Vall del Moran és un col·legi ubicat en l'Altés, un poble proper a la ciutat de València.

o CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTORN:
Aquest poble té aproximadament 18.000 habitants, que es dediquen a indústries de
materials de construcció, ceràmica i vidre. Però actualment molts d'ells treballen en altres
empreses i negocis que hi ha en el centre comercial del poble o, també en la capital, que
està a penes uns 20 km. És un poble on el 80% de les famílies són de classe mitjana o baixa
i l'altre 20% és de classe alta. El nostre centre en particular, acull a alumnes de classe
mitjana, encara que també hi ha casos de famílies amb rendes prou altes i altres amb rentes baixes. En el poble hi ha tres col·legis: aquest; un altre col·legi públic, que es troba a l'altra banda del poble; i
un col·legi privat d'ensenyança bilingüe, que es troba als afores del poble. Per aquest
motiu el percentatge d'alumnes de classe alta que tenim és molt reduït, ja que ells
realitzen els seus estudis al col·legi privat del poble.

Aquest poble dispon de una biblioteca municipal que realitza gran quantitat de tallers i activitats enfocats a fomentar la lectura al poble i també per a que puguen fer ús i gaudir d'aquest espai. També té una casa museu de la literatura, amb ofertes educatives sobre els escriptors més rellevants de la historia d'Espanya. I a més a més, també dispon d'un xicotet teatre, anomenat Casa de la Cultura, on es realitzen petites obres de teatre per a tots els públics. 

o CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE:
Aquest centre consta d'una línia, el valencià, ja que és la llengua cooficial que hi
predomina en el poble. El centre ofereix dos nivells: 2n cicle d'infantil, i primària en la seua
totalitat d'unitats.

Al ser un centre que només té una línia lingüística no és de grans dimensions però té
estructures prou noves i ben equipades. Disposa d'una aula per a cada un dels cursos, és a
dir, sis per a primària i dos per a infantil, aquestes dos últimes disposen també de cambres
de bany, totalment equipades, dins de l'aula. A més disposem d'un laboratori de ciències,
d'un gimnàs condicionat per a totes les edats, una sala d'usos múltiples, una aula de
música, una aula d'anglés, un menjador, un despatx per a cada un dels components de
l'equip directiu, una biblioteca amb molts llibres per a totes les edats, una sala de reunions en la que també fa ús l'AMPA i un despatx de consergeria. A més a més disposa de dos patis, un per a cada etapa. El pati d'infantil està encoixinat per a evitar lesions greus si cauen o es peguen un bac i disposen de tobogans. I el pati que està destinat a primària és de dimensions més grans i disposa de porteries i canastes. Ambdós patis tenen una part coberta per als dies de pluja o de molta calor.

Pel que fa al personal del centre, hi ha un tutor/a per a cadascun dels cursos, tant d'infantil
com de primària; un equip pedagògic compost per un psicopedagog, una logopeda i un
professor de compensatòria; un equip directiu, compost per la directora, cap d'estudis i
secretari; un professor d'anglés; una professora de música; un professor de religió; i la
conserge.

o CARACTERÍSTIQUES DE L'ALUMNAT:
L'alumnat del centre, van des dels 4 anys fins als 12. En total hi ha 136 alumnes en el centre, dels quals només 11 tenen dificultats per a la lectura. Així doncs, es podria dir que el nivell educatiu i cognitiu és molt similar entre ells. Pel que fa a les nacionalitats dels alumnes hi ha de nacionalitat espanyola, nascuts en el poble o en la capital, i de nacionalitat alemanya i marroquí, els quals tenen una immersió lingüística des que van entrar a l'escola, per tant tenen un nivell acceptable o adequat amb l'edat que tenen.

o OBJECTIUS GENERALS DEL PLA LECTOR:
Per a realitzar de manera adequada aquest pla lector, hem de proposar certs objectius que es deuran complir per a saber si el Pla Lector ha donat resultat. Així, que els objectius que proposem són els següents:
1. Crear interés i motivació per a desenvolupar un hàbit lector.
2. Millorar la capacitat, velocitat i comprensió lectora en els alumnes.
3. Valorar la biblioteca escolar com a un espai adequat per a la lectura i com a lloc de trobada per al treball cooperatiu i d'intercanvi d'opinions i experiències lectores.
4. Fer que les famílies s'involucren en crear un hàbit lector en els seus fills i filles, compartint així moments lectors a casa.
5. Despertar el compromís social i ciutadà a través de l'experiència lectora, per a fomentar l'empatia i l'esperit crític.

o MECANISMES D'AVALUACIÓ:
Per a saber si el Pla Lector ha aconseguit superar els objectius generals proposats, el/la tutor/a de cada curs haurà d'omplir una graella de rúbrica en la qual estiguen tots els objectius generals i hauran de puntuar cada objectiu amb una puntuació d'1 a 5, sent 1 res aconseguit i 5 totalment aconseguit. Els tutors/es obtindran la informació per a omplir la graella a partir de les avaluacions d'aula i les observacions que creguen adequades. Després la direcció del centre, amb totes les graelles de rúbrica, farà una mitja i així s'obtindrà el resultat de l'aplicació del pla lector.

Graella de rúbrica 

Pla lector: Activitats per al primer cicle.

El primer cicle de primària és la primera etapa de l'educació obligatòria. En ell els objectius més rellevants són l'adquisició d'un hàbit lector i el foment de la lectura.
En el Col·legi Públic Vall de Moran, aquest primer cicle consta de xiquets i xiquetes d'entre 5 i 8 anys, que són principiants en la lectura i encara no tenen un nivell lector molt bo, ja que encara es troben en l'etapa de l'adquisició del llenguatge i el vocabulari. És per això que dels objectius proposats al Pla lector del centre (Abad, M. Introducció del Pla lector. Objectius generals del pla lector.), es prioritzen els relacionats amb l'adquisició d'un hàbit lector i la millora de la comprensió lectora.
Perquè s'assoleixen els ja mencionats objectius, es proposen a continuació una sèrie d'activitats a realitzar. Totes aquestes activitats són susceptibles de modificacions basant-se en les circumstàncies i capacitats de l'alumnat i l'entorn.

Activitats d'aula.

• Activitat recurrent. Lectura en veu alta almenys dues vegades al mes d'un llibre escollit a la biblioteca de l'aula o del centre entre tots els alumnes de la classe, adaptant-se a les seues característiques i interessos. 

• Abans de la lectura es farà una xicoteta tertúlia sobre el llibre en la que els xiquets intentaran endevinar l'argument del llibre basant-se en la portada i el títol. Mitjançant açò podran activar els coneixements previs que posseeixen sobre la lectura i estaran més preparats per a entendre-la. 
• Durant la lectura el professor o professora anirà fent inferències i preguntes per a comprovar que els xiquets estan comprenent la lectura i per a fomentar l'ús i la creació d'un l'imaginari col·lectiu, deixant sempre un espai perquè els xiquets facen preguntes i desenvolupen la seua imaginació intentant endevinar 'que vindrà després'.
• Després de la lectura cada alumne farà una xicoteta intervenció oral o escrita sobre les coses que més li han cridat l'atenció de la lectura, les coses que més li han agradat, les que menys, etc. O també es podrà fer un dibuix individual, grupal o col·lectiu que reflectisca la història que han llegit i escoltat. 

• Activitat recurrent. Una vegada al mes l'escola rebrà la programació de les activitats i tallers que van a fer-se en la biblioteca municipal i en la casa museu, i la programació d'actuacions del teatre municipal. El professor o professora s'encarregarà de fer-la arribar a tots els alumnes i les seues famílies i, a classe, es treballarà amb aquesta informació mitjançant una reunió col·lectiva on participen xiquets i famílies. En aquesta reunió s'analitzarà l'oferta d'activitats de manera que els xiquets i les seues famílies puguen escollir aquelles activitats que més els agraden i s'adapten a les seues necessitats. A més a més, el professor o professora informarà i guiarà als pares en les possibles tècniques que poden utilitzar per a traure profit a les diferents activitats (que fer abans, durant i després de cadascuna).

Activitats fora de l'aula.

• Activitat recurrent. Cada quinze o vint dies es portarà als xiquets a la biblioteca del centre amb la intenció de què ordenen i netegen els llibres i estants de la biblioteca. En aquesta visita també se'ls informarà sobre els possibles nous llibres dels quals dispose la biblioteca, i dels tallers i activitats que es van a realitzar en ella durant els pròxims quinze dies. A més a més, si els xiquets han agarrat préstecs de la biblioteca, podran realitzar una xicoteta intervenció oral en la que exposen els motius pels quals recomanen els llibres que s'hagen llegit. 

• Activitat de data concreta. Durant la setmana cultural del centre, els alumnes participaran en una gimcana temàtica relacionada amb la literatura, organitzada pel centre. En la gimcana faran diverses activitats i tallers adaptats al seu nivell. Aquestes es duran a terme durant les classes i part dels temps lliures de tota la setmana. En arribar l'últim dia de la setmana cultural, els xiquets presentaran i parlaran en grup dels seus progressos i rebran una invitació per tota la seua família per anar a una obra de teatre en el teatre municipal del poble.

• Activitat de data concreta. El dia del teatre (27 de març) els alumnes visualitzaran un obra de teatre realitzada pels seus companys de segon cicle. Abans de la visualització es parlarà del teatre a classe i es recordaran les normes d'un teatre perquè els alumnes es comporten adequadament. Després de la representació es realitzarà una tertúlia a classe on els xiquets comenten tot el que han pogut veure a l'obra, l'interés de la representació i la trama principal de la història, per tal de fomentar la correcta comprensió de la mateixa.

Activitats fora de l'escola.

• Activitat recurrent. Una vegada al trimestre s'organitzarà una excursió a la casa museu del poble, al teatre municipal o a la biblioteca. Allí es realitzaran diverses activitats i tallers proposats i elaborats per les entitats que seran escollides i seleccionades pel professorat de manera que estiguen en concordança amb la programació. Aquesta activitat té l'objectiu de fomentar l'ús de l'oferta cultural del poble entre els xiquets, de manera que en arribar a casa transmeten els coneixements apresos a la família i els facen participes de la seua educació literària i del foment de l'hàbit lector i cultural dels xiquets. 

• Activitat de data concreta. El dia del llibre es farà una excursió a l'ajuntament on una representant de la biblioteca municipal realitzarà un taller de contacontes en el que s'inclourà als xiquets dins de la història de forma que aconsegueixen comprendre-la sense cap problema. El conte seleccionat per l'ajuntament per a la realització del taller tindrà relació amb les rondalles i la tradició cultural del poble, de forma que es fomenten les tradicions culturals i els costums del poble entre els xiquets. També es realitzaran activitats a classe abans i després del taller de contacontes per afavorir l'activació dels coneixements previs, la comprensió de la història i la tècnica del contacontes i que es fomente la perduració de la cultura popular de l'entorn.