Conclusió.

Video-conclusió de l'assignatura.

Booktrailer: No està escrit a les estrelles

Aquest és el booktrailer del llibre "No està escrit a les estrelles" de l'escriptor nord-americà John Green. "No està escrit a les estrelles" és una novel·la pensada per a joves, però que us apassionarà també encara que ja no ho sigueu tant. La història, explicada des dels ulls de la protagonista, gira al voltant de tres adolescents malalts de càncer. El tema és duríssim, però l''enginy amb què s''expressen els personatges, particularment la narradora, fa que resulte divertida. I també, és clar, commovedora. No podreu parar de llegir!

Pla lector: Activitats per al primer cicle.

El primer cicle de primària és la primera etapa de l'educació obligatòria. En ell els objectius més rellevants són l'adquisició d'un hàbit lector i el foment de la lectura.
En el Col·legi Públic Vall de Moran, aquest primer cicle consta de xiquets i xiquetes d'entre 5 i 8 anys, que són principiants en la lectura i encara no tenen un nivell lector molt bo, ja que encara es troben en l'etapa de l'adquisició del llenguatge i el vocabulari. És per això que dels objectius proposats al Pla lector del centre (Abad, M. Introducció del Pla lector. Objectius generals del pla lector.), es prioritzen els relacionats amb l'adquisició d'un hàbit lector i la millora de la comprensió lectora.
Perquè s'assoleixen els ja mencionats objectius, es proposen a continuació una sèrie d'activitats a realitzar. Totes aquestes activitats són susceptibles de modificacions basant-se en les circumstàncies i capacitats de l'alumnat i l'entorn.

Activitats d'aula.

• Activitat recurrent. Lectura en veu alta almenys dues vegades al mes d'un llibre escollit a la biblioteca de l'aula o del centre entre tots els alumnes de la classe, adaptant-se a les seues característiques i interessos. 

• Abans de la lectura es farà una xicoteta tertúlia sobre el llibre en la que els xiquets intentaran endevinar l'argument del llibre basant-se en la portada i el títol. Mitjançant açò podran activar els coneixements previs que posseeixen sobre la lectura i estaran més preparats per a entendre-la. 
• Durant la lectura el professor o professora anirà fent inferències i preguntes per a comprovar que els xiquets estan comprenent la lectura i per a fomentar l'ús i la creació d'un l'imaginari col·lectiu, deixant sempre un espai perquè els xiquets facen preguntes i desenvolupen la seua imaginació intentant endevinar 'que vindrà després'.
• Després de la lectura cada alumne farà una xicoteta intervenció oral o escrita sobre les coses que més li han cridat l'atenció de la lectura, les coses que més li han agradat, les que menys, etc. O també es podrà fer un dibuix individual, grupal o col·lectiu que reflectisca la història que han llegit i escoltat. 

• Activitat recurrent. Una vegada al mes l'escola rebrà la programació de les activitats i tallers que van a fer-se en la biblioteca municipal i en la casa museu, i la programació d'actuacions del teatre municipal. El professor o professora s'encarregarà de fer-la arribar a tots els alumnes i les seues famílies i, a classe, es treballarà amb aquesta informació mitjançant una reunió col·lectiva on participen xiquets i famílies. En aquesta reunió s'analitzarà l'oferta d'activitats de manera que els xiquets i les seues famílies puguen escollir aquelles activitats que més els agraden i s'adapten a les seues necessitats. A més a més, el professor o professora informarà i guiarà als pares en les possibles tècniques que poden utilitzar per a traure profit a les diferents activitats (que fer abans, durant i després de cadascuna).

Activitats fora de l'aula.

• Activitat recurrent. Cada quinze o vint dies es portarà als xiquets a la biblioteca del centre amb la intenció de què ordenen i netegen els llibres i estants de la biblioteca. En aquesta visita també se'ls informarà sobre els possibles nous llibres dels quals dispose la biblioteca, i dels tallers i activitats que es van a realitzar en ella durant els pròxims quinze dies. A més a més, si els xiquets han agarrat préstecs de la biblioteca, podran realitzar una xicoteta intervenció oral en la que exposen els motius pels quals recomanen els llibres que s'hagen llegit. 

• Activitat de data concreta. Durant la setmana cultural del centre, els alumnes participaran en una gimcana temàtica relacionada amb la literatura, organitzada pel centre. En la gimcana faran diverses activitats i tallers adaptats al seu nivell. Aquestes es duran a terme durant les classes i part dels temps lliures de tota la setmana. En arribar l'últim dia de la setmana cultural, els xiquets presentaran i parlaran en grup dels seus progressos i rebran una invitació per tota la seua família per anar a una obra de teatre en el teatre municipal del poble.

• Activitat de data concreta. El dia del teatre (27 de març) els alumnes visualitzaran un obra de teatre realitzada pels seus companys de segon cicle. Abans de la visualització es parlarà del teatre a classe i es recordaran les normes d'un teatre perquè els alumnes es comporten adequadament. Després de la representació es realitzarà una tertúlia a classe on els xiquets comenten tot el que han pogut veure a l'obra, l'interés de la representació i la trama principal de la història, per tal de fomentar la correcta comprensió de la mateixa.

Activitats fora de l'escola.

• Activitat recurrent. Una vegada al trimestre s'organitzarà una excursió a la casa museu del poble, al teatre municipal o a la biblioteca. Allí es realitzaran diverses activitats i tallers proposats i elaborats per les entitats que seran escollides i seleccionades pel professorat de manera que estiguen en concordança amb la programació. Aquesta activitat té l'objectiu de fomentar l'ús de l'oferta cultural del poble entre els xiquets, de manera que en arribar a casa transmeten els coneixements apresos a la família i els facen participes de la seua educació literària i del foment de l'hàbit lector i cultural dels xiquets. 

• Activitat de data concreta. El dia del llibre es farà una excursió a l'ajuntament on una representant de la biblioteca municipal realitzarà un taller de contacontes en el que s'inclourà als xiquets dins de la història de forma que aconsegueixen comprendre-la sense cap problema. El conte seleccionat per l'ajuntament per a la realització del taller tindrà relació amb les rondalles i la tradició cultural del poble, de forma que es fomenten les tradicions culturals i els costums del poble entre els xiquets. També es realitzaran activitats a classe abans i després del taller de contacontes per afavorir l'activació dels coneixements previs, la comprensió de la història i la tècnica del contacontes i que es fomente la perduració de la cultura popular de l'entorn.
  

Reflexió de "De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària."

Aquest llibre fa una anàlisi de l'evolució de les rondalles orals i de com han repercutit en la literatura infantil actual. L'interés que presenta, des del meu punt de vista i des de la perspectiva de l'educació literària, és de gran envergadura, ja que fa un recorregut per tota la història de la narrativa infantil, des que es contaven les primeres rondalles orals fins que es parla de la literatura especialitzada per a infants, donant una gran importància als trets que han fet que unes històries i característiques concretes dels contes es consideren acceptables per a la seua transmissió als infants i unes altres no.

Així, primerament, Gemma Lluch ens presenta les característiques de la narrativa de transmissió oral, exposant les causes de per què moltes d'elles no passaren al paper, i comenta i analitza les característiques i la influència en l'imaginari col·lectiu actual de les adaptacions dels contes de Disney.

Després, Teresa Colomer ens fa un recorregut per l'evolució i transformació d'aquesta narrativa a partir de l'anàlisi de La caputxeta Vermella, donant-nos exemples de diverses adaptacions de la història que han estat influïdes pel pensament col·lectiu de la societat de cada moment.

Seguidament, Caterina Valriu analitza els personatges de les rondalles i les transformacions, diversificacions i desmitificacions que han experimentat a mesura que els contes anaven adaptant-se a la societat. En aquest capítol pot apreciar-se la importància que tenen els personatges de la literatura per a infants, doncs, <<...els personatges meravellosos són, ara com abans, [...] Els qui ens demostren que hi ha altres mons, altres vides, altres possibilitats, més enllà de la quotidianitat.>> (Valriu 131). A més a més, m'agradaria destacar la importància que representen les desmitificacions dels personatges tradicionals que es donen en les adaptacions actuals, doncs aquestes desmitificacions són un clar exemple de com s'ha orientat la literatura cap als infants de forma que els transmeta valors i creences que no estiguen marcades per arquetips tradicionals, més basats en els costums socials i religiosos de l'època antiga, cosa que considere un avanç prou gran en el camí de l'educació literària.

En el capítol quatre, Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de les narracions que utilitzen l'humor per crear un contraconte que, per la utilització de les transgressions, les sàtires o la mofa, no han passat a formar part de la literatura per a infants.

Per concloure la part teòrica del llibre, Teresa Duran ens recorda la importància de les il·lustracions de les rondalles populars per a l'imaginari individual i col·lectiu, i com aquestes han variat en funció de l'il·lustrador i de l'època fomentant una sèrie d'arquetips ben diferenciats, a pesar que <<...determinats arquetips visuals neixen, muten, desapareixen o es fixen per motius no estrictament artístics.>> (Duran 204). Considere que la utilització d'il·lustracions és un element bàsic en la literatura per a infants, ja que pot ajudar a entendre l'historia i a millorar la comprensió lectora de l'individu. A més a més, mitjançant les il·lustracions, com bé ha mencionat Teresa Duran, es fomenta la creació d'un imaginari i aquest imaginari és de vital importància per a la creació d'una cultura literària i una experiència lectora que ajuden a l'individu en les lectures futures.

Per últim, el llibre ens presenta dos capítols més, un on s'exposa la bibliografia utilitzada i es donen recomanacions de materials que es poden utilitzar a l'aula, i un altre on es descriuen diverses propostes per treballar a l'aula la tradició oral. En la meua opinió, aquests dos últims capítols són de gran ajuda per a la realització d'una pràctica educativa destinada a la transmissió de la tradició oral, ja que ens presenten conceptes i característiques clau a tindre en compte a l'hora de realitzar aquest tipus de pràctica i ens faciliten diversos exemples d'històries que es poden utilitzar a l'aula i de com les podem utilitzar.

Com a conclusió, vull mencionar que aquest llibre em pareix de gran interés per als docents en general i, sobretot, per als i les mestres de l'etapa de primària, ja que proporciona una gran quantitat d'informació de gran utilitat per a la iniciació dels xiquets en la literatura. Amb la lectura d'aquest llibre els i les mestres posseiran uns coneixements de gran ajuda tant per a la selecció de lectures literàries com per al treball amb aquestes a l'aula, a més dels coneixements sobre tradició oral i el seu ús a l'aula que ja he mencionat al parlar dels últims capítols del llibre.

Recerca i sel·lecció d'un llibre per a un xiquet d'11 anys

Regalar un llibre a un xiquet és un gest molt bonic que fomenta la cultura i la formació literària. Però, quan escollim un llibre per a infants em de tindre en compte moltes característiques com els continguts del llibre, el llenguatge que s'utilitza, la qualitat literària o els possibles component educatius que puga tindre el llibre. A més a més, hem de tindre en compte les característiques personals del lector, així com la seua edat, la capacitat lectora, l'educació literària o els interessos.

En el següent vídeo, podem apreciar com pot realitzar-se una recerca d'un llibre que serà regalat a un xiquet d'onze anys pel seu aniversari:

Com treballar els gèneres que combinen paraula i imatge en l’Educació Primària

Com bé definim en el glossari, la literatura infantil i juvenil és un tipus de literatura que té molt en compte els aspectes literaris i educatius i, pel que fa a aquest punt, la qüestió del destinatari. El públic a què va dirigit aquest tipus de literatura és un públic jove i inexpert, amb una ment en procés de desenvolupament i és per açò que tendeixen a deixar-se portar pels sentits, centrant la seua atenció en els recursos audiovisuals.

L'aparició de la competència mediàtica i el ràpid desenvolupament de les noves tecnologies han afavorit el creixement del gènere audiovisual. És per açò que actualment trobem un gran ventall de subgèneres, dividits en ficcionals i no ficcionals. Entre ells trobem els que es mostren en la següent imatge, destacant l'àlbum il·lustrat com a recurs que combina la paraula i la imatge.

El gènere audiovisual aporta una gran varietat d'oportunitats educatives, ja que no poseeix uns límits fixos. Pot utilitzar-se amb una infinitat d'objectius, podent ser introduits mitjançant la seua utilització diversos continguts transversals.

El recurs mes utilitzat a l'escola per donar a coneixer el gènere audiovisual és el còmic, un tipus de relat il·lustrat que es basa en la combinació d'imatges i text ordenats en forma de vinyetes. Un exemple de còmic és la coneguda col·lecció de The Walking Dead creada per Robert Kirkman i Tony Moore o les reeixides historietes de Mortadelo y Filemón, de l'espanyol Francisco Ibáñez Talavera.

Moore, T & Kirkman, R. The Walking Dead

Ibáñez Talavera, F. Mortadelo y Filemón.

Aquest recurs audiovisual s'ha utilitzat amb diversos objectius, tals com per a introduir l'ús de característiques de la llengua com les onomatopeies o les funcions del llenguatge, per a fomentar la creativitat i el desenvolupament de tècniques gràfiques o per a introduir als lectors en el món de la lectura i la literatura. Això es per què aquest recurs audiovisual, i el gènere audiovisual en general, fomenten l'adquisició de la competència literària. Al acompanyar les paraules, contes o històries amb recursos audiovisuals els alumnes són capaços d'aprendre a relacionar conceptes i a elaborar-se la seua pròpia construcció imaginativa de la història, fomentant d'aquesta manera la comprensió de la mateixa i la creativitat de l'alumnat.

Així, els alumnes del primer cicle de primària, poden utilitzar aquest gènere com a un dels mitjans per a introduir-se en el món de literatura. Una de les activitats que podríem plantejar per a realitzar-ho seria la visualització d'un curtmetratge en el qual es relate una història narra els super poders que posseeixen els pares des de la perspectiva del seu fill. Després d'aquesta visualització faríem una tertúlia amb la classe per a facilitar la comprensió del relat i fomentar la reflexió al voltant del mateix. Una vegada feta la reflexió els alumnes explicarien quals son els super poders dels seus pares.

També, per a fomentar l'interés en la literatura i desenvolupar la capacitat creativa dels xiquets podríem donar-los un xicotet text com el següent: 

- Hui he jugat a futbol en el pati, m'ho he passat prou bé. Després he anat a classe per a estudiar matemàtiques amb tota la meua classe. En tornar a casa, he jugat amb el meu germà i el meu avi a les nines. I a la nit el meu pare ens ha gitat al llit per a dormir. Quin dia més bonic! -

Es llegiria en veu alta a classe i es resoldrien els possibles dubtes. Seguidament es repartiria una fitxa amb quatre vinyetes buides i els xiquets haurien de dibuixar tot allò que han entés com si fos un còmic. D'aquesta forma els xiquets estarien aproximant-se al món del gènere audiovisual i a la literatura a través de les històries.

Pel que fa als alumnes del segon cicle, aquests ja posseeixen una millor capacitat de comprensió lectora i són capaços d'interpretar textos i relacionar-los amb dibuixos. Per a aprofundir en el gènere audiovisual amb ells podríem elaborar un cal·ligrama amb una frase que ells haurien de cercar a la xarxa, amb les instruccions i l'ajuda del professor. El dibuix fet hauria de representar la frase de forma que els alumnes relacionen una frase amb un únic concepte i la resta puga comprendre de què es tracta. Amb aquest exercici es fomenta la creativitat i l'associació de conceptes amb imatges que afavoreix el desenvolupament cognitiu dels alumnes.

Una altra activitat que es pot fer amb aquestos alumnes es una gimcana amb proves com escoltar un relat curt i interpretar-ho en un dibuix, la representació d'un anunci curt, resoldre un trencaclosques fet amb vinyetes d'un còmic o l'elaboració d'un cartell per promocionar alguna cosa.

Per últim, amb els alumnes del tercer cicle de primària podem fer diverses activitats que requereixen un major nivell cognitiu com l'elaboració i gravació per grups d'un espot publicitari en què els alumnes hagen de promocionar un producte utilitzant la seua imaginació i creativitat. O, també, es pot realitzar una activitat grupal en la qual entre tots els alumnes de la classe elaboren un gran cartell per a promocionar una activitat de l'escola. En les dues activitats es fomenta la imaginació i la creativitat, motivant d'aquesta manera que els alumnes s'aficionen a utilitzar aqueixos recursos en la seua vida.

Reflexió de l'activitat de la SAC: Gimcana poètica

Durant la setmana d'activitats complementàries del mes d'abril, realitzàrem una gimcana poètica que va organitzar la nostra professora Nuria Olmos. L'objectiu d'aquesta gimcana era aprendre a utilitzar l'educació literària d'una forma dinàmica i divertida de manera que els alumnes puguen passar-ho bé mentre aprenen.

Aquesta activitat consistia en la realització d'una sèrie de proves per equips en les quals, en superar-les, l'equip rebia unes instruccions per a elaborar la següent prova i un premi, un tros de poema. En finalitzar totes les proves el grup havia d'ajuntar tots els premis obtinguts i construir el poema.

Durant el transcurs de l'activitat el meu equip i jo vam haver de realitzar primerament un poema-objecte en el campus, per a la seua realització utilitzàrem diversos objectes quotidians i construirem un xiquet llegint, sota el títol "fem lectors".
Després de superar la primera prova, rebérem les instruccions per a realitzar un cal·ligrama que fera somriure i realitzàrem la silueta d'un món amb les paraules somriu amb els llavis, somriu amb el cor... i fes feliç al món.
Per a la tercera prova rebérem un poema i una emoció i les instruccions de gravar un vídeo recitant el poema en el qual es puga notar aquesta emoció. En el nostre cas l'emoció va ser amb moltíssima alegria i recitàrem el poema amb tota l'alegria que vam poder expressar.
La quarta prova era una traca de paraules en la qual havíem d'escollir una de les paraules disponibles i pensar dues paraules cada membre del grup que rimassen amb la paraula principal. Després havíem d'elaborar un xicotet poema i, finalment, calia que col·laboràssem en les altres traques de paraules.
La cinquena i última prova consistia en la creació de dues pancartes que portaren inscrites allò que pensem que ha de tenir un mestre, en el nostre cas les pancartes estaven relacionades amb la paciència i l'estima als alumnes.
Per a concloure, construírem el poema final entre totes i pegàrem les parts per a formar el poema complet.

Durant tota l'activitat ens trobàrem amb diversos obstacles com el desconeixement del significat d'algun concepte, el bloqueig mental o la vergonya, però amb el suport de l'equip i la professora aconseguirem realitzar totes les proves amb èxit i aprendre de manera dinàmica.

Aquesta activitat ens ha sigut de gran ajuda per a fomentar les relacions interpersonals, mitjançant la formació d'equips; la creativitat, mitjançant la realització de xicotetes obres literàries basades en l'espontaneïtat; i la consciència literària.
Tant el foment de la creativitat com el de la consciència literària poden relacionar-se obertament amb l'educació literària dels alumnes, ja que aquestes dues característiques de l'activitat motiven als alumnes per a emprendre el camí de l'educació literària i endinsar-se en el món de la lectura i la formació a través de la literatura.

El concepte de gimcana pot utilitzar-se amb tota classe d'objectius didàctics i és molt útil durant qualsevol etapa educativa, encara que és necessari destacar el seu ús en l'etapa d'educació primària. En aquesta etapa els individus encara estan vivint la seua més tendra infància i és per açò que el joc i la formació de relacions interpersonals són molt importants. A més, els individus d'aquesta etapa estan creant la seua pròpia consciència literària, per la qual cosa és molt important fomentar i motivar la relació entre el lector i l'educació literària. Tots dos objectius poden aconseguir-se fàcilment amb l'elaboració d'una gimcana literària en la qual els alumnes puguen aprendre mentre realitzen proves i jocs divertits.

Per concloure, m'agradaria mencionar que aquesta activitat ha sigut molt entretinguda i m'ha fet aprendre coses sobre la poesia i sobre la meua capacitat per a ser creativa en diverses situacions. És per això que recomane aquest tipus d'activitats durant totes les etapes de la vida, ja que a pesar de què en un principi pot parèixer que estan destinades als xiquets, persones de totes les edats poden gaudir de les gimcanes.

Història d'un migpollastre

Açò va ser i era un masia de serra on vivia un vell matrimoni sense fills, que es dedicava a la cria d'aviram. Gallines blanques, negres i favades, orgullosos indians, descomunals gramàntols, anglesets de llarga i empinada cua i llocades piuladores. El bo del cas és que la velleta coneixia cada un dels animalons que criava, i bé pot dir-se que els hauria pogut batejar i no confondre mai el nom de l'un pel nom de l'altre. Va arribar un dia de maig que, allà a les deu del matí, va eixir la velleta a fer-los uns pessics de dacsa i de segó cuit, com solia fer tots els matins a la mateixa hora.

– Pull, pull, pull! – va anar cridant. I heus ací què la va sorprendre: hi havia un mig pollastre, molt vistós i afinat, que no s'arrimava al tropell que formaven tots els altres embotint-se com qui diu de cap dins del segó cuit i furtant-se de davall les barballeres els uns als altres els grans de panís.

– Què fas tu, que no menges?– s'estranyà la vella tot ahuixant-lo cap als altres. Però el migpollastre va fer un 'coc, coc' força significatiu i encara es va separar més dels seus congèneres.

– I açò, quin pollastre és? – va demanar-se a si mateixa la dona.

– Est animalet no és meu! Era de veres: no l'havia vist mai abans. Li va haver de donar quemenjar a banda, i, després, va preguntar en els masos veïns si se'ls havia perdut algun pollastre a mitjan fer, ni poll ja ni pollastre encara, és a dir, el que allí solen anomenar un mig pollastre. I ningú no li'n va saber donar raó. Van passar així algunes setmanes, un matí, a la punta de l'era, el pollastre es va posar a furgar en un petit femer que hi havia vora el clot del pallús. Furgant, furgant, vinga furgar, la seua poteta va traure a relluir un bocí de metall. Amb el bec li va pegar quatre espentes i, mig net, va veure que es tractava d'un diner.

– Quic-quiriquic! – va cantar aleshores alçant ensems la cresta tot el que podia i posant-se de puntelletes –. Jo sóc un mig pollastre que furgant un femeret s'ha trobat un dineret. I sense més ni més es fica la moneda en el seu bequet, i cap a la cort s'ha dit. Es gira i diu adéu al maset, tira senda avant i vinga de pujar comes i tossals i davallar barrancs i rambles i fer camí cap a casa del rei. De tant en tant, soltava un sorollós 'quic-quiriquic' i cantava la següent cançó: 

Vaig a casar-me amb la filla del rei, 

puix sóc més ric que no ell, 

que furgant un femeret 

m'he trobat un dineret. 

En això arriba a uns plans tapats de boscos i herbassars i topeta amb el riu, el qual només el veu li pregunta:

– On vas, mig pollastre? 

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret. - Li contesta cantant el mig pollastre.

– Això si jo et deixe passar – fa el riu amb la seua veuota.

– Ah si, entra pel meu bec! – li mana el migpollastre. I zzzuummm!, comença a engolir aigua, vinga d'engolir-ne, i deixa el riu en sec en un tres i no res, i ja el té tot dins la panxa! Saltant i botant, llançant a l'aire les seues cançons i el seu joiós 'quic-quiriquic', segueix caminant.

A poc a poc la senda va anar endinsant-se en un bosc, i allí el mig pollastre va topar amb la maça, la qual només feia que pegar maçades per obrir pinyes i ametles.

- On vas animal de ploma?

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

– Això serà si jo et deixe passar, perquè podria esclafar-te d'un colp – diu la massa amb la seua veuota.

- Entra pel meu bec! – li diu migpollastret. I allà tens la maça volant per l'aire i desapareixent pel bec de migpollastre.

Prompte arriba a una serra tota plena de caus i d'un dels més grans li ix la rabosa, que tan sols amb la mirada ja pareixia voler menjar-se el migpollastre.

-Ummmm, On vas tu per ací?

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, doncs sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

- Un moment, això serà si jo et deixe passar i no et pegue un mos!

- Entra pel meu bec!- i mig pollastre engolí la rabosa en qüestió de segons

Més content que un gos amb un os arriba a la fi el migpollastre a la casa del rei i d'una revolada s'enfila damunt del reixat que té la gran porta principal.

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

El rei, que s'estava passejant pels seus jardins del palau, el sent, s'ompli d'indignació i crida la guàrdia

- Mireu el migpollastre...! Agafeu-lo i tanqueu-lo en el corral dels pollastrots, que tan grandots i arrogants que són el mataran de seguida...

Així, un soldat agafà migpollastre i, pam! De cap al corral dels pollastrots! Quan el migpollastre es va veure rodejat per aquelles bèsties, va dir a la rabosa que portava dins:

- Ix, rabosa, que ara és la teua!

Ix la rabosa, i va començar a menjar-se els suculents pollastrots, i quan es va cansar de menjar-ne, trenca la porta i pega a fugir.

El mig pollastre, a qui la rabosa no havia fet cap mal, se'n va eixir pel mateix forat i tornà a plantar-se damunt el reixat de la porta principal:

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

El rei que el sent una altra volta, tot rabiós torna a cridar la guàrdia:

– Agafeu-lo! Aquest migpollastre del dimoni! Que no se us torne a escapar. Tireu-lo dins la gerra de l'oli brut!

Entre tots els soldats es fan amb ell i el tiren dins una gerrota grandíssima: allí calia que morira el migpollastre ofegat a l'oli brut, amb el seu olor pestilent. Però ell, quan sent que els soldats tapen la gerra cridà a la maça:

– Maça, ix; ara és la teua!

Ix la maça i, pim-pom, de dues maçades trenca l'enorme gerrota i el mig pollastre s'escapa i tornà una altra vegada damunt la porta:

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret

I el rei, que torna a perdre la paciència.

– Guàrdia, a mi! Feu una garbera de llenya en la plaça, me'l nugueu damunt i me'l cremeu viu! Correu, que no se us escape! Aquesta volta tampoc no pot escapar-se l'animal.

I fan ban que anés tot el poble a la plaça a veure cremar viu un mig pollastre que pretenia ni més ni menys que casar-se amb la seua filla. Ell, nugat ja, anava sentint els comentaris de la gent que es congregava al voltant de la immensa garbera:

– Ben bé que se li està! Per voler ofendre el nostre rei!

– Diu que diuen que deia que anava dient que és més ric que el nostre monarca.

- A la foguera, a la foguera

–Com s'anava a casar amb la filla del rei un animalot així que quasi no se li veuen els esperons?

El mig pollastre els deixava dir, i no obria bec ni per fer "quiquiriquic!". I els criats acabaven d'endomassar el cadafal per al rei i la seua cort, que ja venien tots mudats a presenciar l'execució. Quan el rei, la reina i la princesa prengueren seient, un soldat que porta una torxa a la mà s'acosta

a la llenya i bota foc a l'encenall. La garbera comença a esclafir per totes bandes, clix-cleix, mentre la gentada crida amb la boca oberta:

– Ooooooh!

Enmig dels esbufecs de la foguera, s'ou la veueta del migpollastre, que ordenava:

– Riu, fes ara la teua! - I el riu ix pel bec de l'animaló i apaga la foguera més prompte que canta un gall i arremet contra el cadafal del rei, i de seguida hi ha aigua per la cuixa de tots els presents i allà se'n va el riu per totes bandes arrasant hortes i camins.

El mig pollastre, tranquil, es deslliga en un dir Jesús i mira la plaça, que havia quedat mig deserta, i sols hi veu el rei, la reina i la bella princesa, que estaven al damunt del cadafal com en l'arca de Noé.

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei... - Comença a cantar, però el monarca no el deixa continuar; el crida i li diu:

– Prou, prou mig pollastre, no hi ha més remei; m'has vençut i pots casar-te en voler amb la meua filla.

L'endemà es féu el casament en l'església major de la ciutat. Totes les campanes anaven al vol i una enorme gentada s'arremolinava davant el temple per veure l'eixida dels novençans.

Quin entusiasme! El mig pollastre, dreçant-se tant com podia i donant en lloc del braç una ala a la muller, avança amb solemnitat i desimboltura. I saludava tothom, que es meravellaven que una princesa tan bonica i esvelta s'hagués pogut maridar amb un senzill mig pollastre, per cantador i arriscat que fos. 

Ja de nit, quan els nuvis es retiren a la seua cambra nupcial, la princesa comença a passar-li la mà pel cabet acariciant-lo. De sobte, nota que, entremig de les plomes, darrere la cresta, té un petit gra dur. Li l'escorcolla i veu amb sorpresa que és una cosa brillant. Mentrestant, el mig pollastre quetet sense dir res. I la princesa agafa allò que resulta ser un cap d'agulla i estira, estira... i va eixint aquesta del graciós cabet de l'animal. I quan acaba d'eixir tota, pom!, se sent un tron i ompli l'estança una flamerada blavosa, i el mig pollastre es torna un príncep preciós que li diu amb veu emocionada:

– Princesa meua que del carrer eres ama per culpa teua tinc el cor encés en flama i gràcies et done per haver-me desencantat. Sóc el fill del rei de les Aitanes i sóc també el teu espòs, si és que ara que reprenc la meua figura d'home, confirmes el reial sí que em donares quan era mig pollastre. 

La princesa, és clar, es va alegrar molt del fabulós canvi i així visqueren molts anys de plena felicitat.

Enric Valor. Història d'un migpollastre

Competència literària

Es concep com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudi de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'ordre del literari.

És vàlid destacar que la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu solament als sabers, que en l'ordre de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també en saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb aqueixos sabers i tenir creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'aqueix pressupost també parteix el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de sabers, habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació).

Els alumnes, per tant, hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaces de:

• Posseir suficients coneixements sobre el fet literari.
• Llegir l'obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives.
• Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d'anàlisi.
• Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural.
• Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament.
• Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.
• Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, l'estètica i la visió de món.
• Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys.
• Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la qual puga expressar el seu món intern i que sàpia expressar el seu text-lector.
• Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com segueix sent actual i tenint sentit en totes les èpoques.

En l'estudi de la competència literària es parteix indissolublement del context, vist aquest com la situació en què es dóna l'activitat comunicativa. També se li denomina entorn o situació espacial-temporal i inclou tots els factors que es conjuguen i que envolten un acte de parla: situació comunicativa, intenció comunicativa, finalitat comunicativa, tasca comunicativa, estatus social dels interlocutors, etc.

Un altre component de la competència literària és el text literari, que difereix de textos informatius o expositius en crear un món de contingut propi, una realitat diferent, un àmbit sensorial i afectiu que involucra al lector en una experiència directa, que ho porta a emetre una resposta, que pot ser emocional i intel·lectual al mateix temps.

El text literari resulta, en efecte, una poderosa manera d'entrar en contacte amb l'univers dels llibres i així el lector ha d'assimilar que la ficció és ficció quant a contingut i que és possible reconéixer en les manifestacions literàries esquemes de valors recurrents reproduïts en els textos (escrits i orals), que van a formar part de la seua pròpia cultura i dels seus esquemes de coneixement.

A més, en la competència literària també trobem altres dos components, l'intertext lector, que està concebut com un conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístic-culturals que s'activen a través de l'apropiació que es realitza de l'obra literària i que permet establir associacions intertextuals, a més de la construcció de nous coneixements valoratius, que van a formar part de la competència literària dels alumnes; i el text del lector, que fa referència a la capacitat i responsabilitat del lector per a «actualitzar» el text literari, és a dir, per a traure-ho de la seua virtualitat i donar-li vida.

Culler, Jonathan. (1987). "La competencia literaria". En: Selección de lecturas de teoría y crítica literarias. La Habana: Editorial Pueblo y Educación.

Gènere audiovisual

El gènere audiovisual és un tipus de gènere literari nascut fa poc de temps a partir del desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Dins d'aquest gènere podem trobar una gran varietat d'obres audiovisuals.

En aquesta gran varietat d'obres podem trobar recursos audiovisuals com els curtmetratges o les pel·lícules. Aquests recursos audiovisuals posseeixen una estructura similar a les obres escrites. Així és que sovint és necessari un guió on es plasme el diàleg i les interpretacions dels actors, i aquest guió pot considerar-se com a literatura. A més, en diverses ocasions s'ha pogut observar com una obra literària és adaptada i estudiada per a poder fer d'ella una obra audiovisual mitjançant la qual els espectadors de la mateixa puguen captar l'essència de l'obra literària sense la necessitat de llegir-la.

Dins gènere audiovisual, igual que dins del gènere narratiu, podem trobar diversos gèneres audiovisuals. Amb aquests gèneres audiovisuals podem fer una partició en dos grans grups, els relacionats amb la ficció i els no relacionats amb la ficció.

Per una part, en la banda de les obres audiovisuals que no relacionades amb la ficció podem trobar obres com els documentals o els reportatges, en els quals l'objectiu no és trobar i mostrar la bellesa audiovisual, sinó que l'objectiu és la recreació dels fets i la transmissió de coneixements i sabers sobre un tema en concret.

Pel que fa a les obres audiovisuals sí relacionades amb la ficció, en elles trobem el grup més ampli d'obres audiovisuals. En aquest grup es troben els videoclips, els curtmetratges, els espots publicitaris i la gran majoria de pel·lícules. Mitjançant la representació audiovisual d'aquest tipus d'obres es pretén convéncer a l'espectador d'una idea, publicitar un producte o situació, fer-lo veure la bellesa d'algunes situacions o, majoritàriament, entretenir-lo.

Millán Barroso, P. J. (2006). Género literario y género audiovisual. Una propuesta para el relato cinematográfico. CAUCE, Revista Internacional de Filología y su Didáctica, 243-275.

Competència lectora

Fins fa pocs anys el concepte generalitzat per a expressar que un alumne era competent en la lectura era el d'un alumne amb una bona «comprensió lectora». (Jimenez Pérez, Elena) Però els constants estudis sobre la matèria han demostrat que la definició de comprensió lectora no abasta totes les aptituds, habilitats i destreses que han d'entrar en joc.

La competència lectora és la capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar plenament en la societat. Enfront d'aquesta definició trobem la comprensió lectora que és definida com el procés d'elaborar el significat per la via d'aprendre les idees rellevants d'un text i relacionar-les amb les idees que ja es tenen: és el procés a través del qual el lector interactua amb el text.

L'interés per la comprensió lectora data de principis del segle XX. Huey va investigar el cansament que produïa en els ulls el procés lector i va ser un dels primers que ha considerat la seua importància per a la lectura i s'ha ocupat de determinar el que succeeix quan un lector qualsevol comprén un text.

Més endavant, es va posar de moda la idea que la competència lectora era innata en l'individu. Però l'experiència dels professors la va descartar, entrant els pedagogs en escena per a centrar el seu interés en les preguntes que formulaven els mateixos professors. Aquest nou vessant va desembocar en la necessitat de destriar entre la capacitat avaluativa de formular aquestes preguntes a l'alumnat i l'ensenyament de comprendre el que es llig, que mai es produïa per aquest mitjà.

En l'actualitat, són nombrosos els estudis que demostren que l’hàbit lector afavoreix el desenvolupament de la competència lectora i evita el fracàs escolar. Per tant, la conclusió més clara sobre aquest tema és que la forma natural d'entrenar la competència lectora és desenvolupant l'hàbit lector.

Jiménez Pérez, E. (2013). La competencia lectora. Junta de Andalucia. Consejería de Educación.

Competència mediàtica

Cada societat posseeix un conjunt de coneixements, destreses i actituds bàsiques per a desenvoluparse competentment en el seu determinat context. Per a la societat actual aquest conjunt de competències se centren en la competència mediàtica, que és la capacitat de desenvolupar-se adequadament a través de les tecnologies audiovisuals i de la comunicació. Així, mitjançant la competència mediàtica els individus són capaços d'interactuar i utilitzar els mitjans tecnològics per a l'adquisició de coneixements, per a la comunicació i per a la vida en societat.

(Sánchez Carrero i Contreras Pulido)

Sánchez Carrero, Jacqueline, i Paloma Contreras Pulido. "La Competencia Mediática En Andalucía: Un Camino Por Recorrer". Mediaciones Sociales 11.0 (2013): pag. Web.

Paratextos

Es coneix com a paratext a aquells missatges, postulats o expressions que complementen el contingut principal d'un text. La seua finalitat és aportar més informació sobre l'obra en qüestió i organitzar la seua estructura.

El títol i els subtítols d'un llibre són considerats com a paratextos, de la amteixa manera que un pròleg, les dedicatòries, un índex, les notes al marge i altres enunciats.

("Paratexto Y Tipos De Paratexto | Lengua 2")

Presentació

Aquest és un blog literari de l'assignatura de Formació Literària per a Mestres, impartida per a la classe de segon N de magisteri de la mà de la professora Nuria Olmos en l'any 2016.

Podeu trobar més informació sobre les autores del blog a la pestanya de Qui som, on cadascuna d'elles ha fet una xicoteta autobiografia literària per a presentar-se.

A la pestanya de Referències podeu trobar algunes pàgines rellevants que hem utilitzat per a l'obtenció d'informació i la posterior composició de les entrades del blog.

Pel que respecta a la columna lateral del blog, podreu trobar una llista de les etiquetes amb què hem catalogat les entrades del blog, de forma que siga més fàcil navegar a ell; una presentació de diapositives de diferents títols de literatura infantil i juvenil, les quals són tan recomanades per la professora com per les participants del blog; i una llista d'enllaços d'interès relacionats amb la literatura i la formació literària.

♥ Esperem que gaudiu del blog i que el seu contingut us siga de profit ♥

 Aitana, Bea, Jessica, Laura i Maria