dilluns, 16 de maig del 2016

Reflexió de "De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària."

Aquest llibre fa una anàlisi de l'evolució de les rondalles orals i de com han repercutit en la literatura infantil actual. L'interés que presenta, des del meu punt de vista i des de la perspectiva de l'educació literària, és de gran envergadura, ja que fa un recorregut per tota la història de la narrativa infantil, des que es contaven les primeres rondalles orals fins que es parla de la literatura especialitzada per a infants, donant una gran importància als trets que han fet que unes històries i característiques concretes dels contes es consideren acceptables per a la seua transmissió als infants i unes altres no.

Així, primerament, Gemma Lluch ens presenta les característiques de la narrativa de transmissió oral, exposant les causes de per què moltes d'elles no passaren al paper, i comenta i analitza les característiques i la influència en l'imaginari col·lectiu actual de les adaptacions dels contes de Disney.

Després, Teresa Colomer ens fa un recorregut per l'evolució i transformació d'aquesta narrativa a partir de l'anàlisi de La caputxeta Vermella, donant-nos exemples de diverses adaptacions de la història que han estat influïdes pel pensament col·lectiu de la societat de cada moment.

Seguidament, Caterina Valriu analitza els personatges de les rondalles i les transformacions, diversificacions i desmitificacions que han experimentat a mesura que els contes anaven adaptant-se a la societat. En aquest capítol pot apreciar-se la importància que tenen els personatges de la literatura per a infants, doncs, <<...els personatges meravellosos són, ara com abans, [...] Els qui ens demostren que hi ha altres mons, altres vides, altres possibilitats, més enllà de la quotidianitat.>> (Valriu 131). A més a més, m'agradaria destacar la importància que representen les desmitificacions dels personatges tradicionals que es donen en les adaptacions actuals, doncs aquestes desmitificacions són un clar exemple de com s'ha orientat la literatura cap als infants de forma que els transmeta valors i creences que no estiguen marcades per arquetips tradicionals, més basats en els costums socials i religiosos de l'època antiga, cosa que considere un avanç prou gran en el camí de l'educació literària.

En el capítol quatre, Antonio Rodríguez Almodóvar ens parla de les narracions que utilitzen l'humor per crear un contraconte que, per la utilització de les transgressions, les sàtires o la mofa, no han passat a formar part de la literatura per a infants.

Per concloure la part teòrica del llibre, Teresa Duran ens recorda la importància de les il·lustracions de les rondalles populars per a l'imaginari individual i col·lectiu, i com aquestes han variat en funció de l'il·lustrador i de l'època fomentant una sèrie d'arquetips ben diferenciats, a pesar que <<...determinats arquetips visuals neixen, muten, desapareixen o es fixen per motius no estrictament artístics.>> (Duran 204). Considere que la utilització d'il·lustracions és un element bàsic en la literatura per a infants, ja que pot ajudar a entendre l'historia i a millorar la comprensió lectora de l'individu. A més a més, mitjançant les il·lustracions, com bé ha mencionat Teresa Duran, es fomenta la creació d'un imaginari i aquest imaginari és de vital importància per a la creació d'una cultura literària i una experiència lectora que ajuden a l'individu en les lectures futures.

Per últim, el llibre ens presenta dos capítols més, un on s'exposa la bibliografia utilitzada i es donen recomanacions de materials que es poden utilitzar a l'aula, i un altre on es descriuen diverses propostes per treballar a l'aula la tradició oral. En la meua opinió, aquests dos últims capítols són de gran ajuda per a la realització d'una pràctica educativa destinada a la transmissió de la tradició oral, ja que ens presenten conceptes i característiques clau a tindre en compte a l'hora de realitzar aquest tipus de pràctica i ens faciliten diversos exemples d'històries que es poden utilitzar a l'aula i de com les podem utilitzar.

Com a conclusió, vull mencionar que aquest llibre em pareix de gran interés per als docents en general i, sobretot, per als i les mestres de l'etapa de primària, ja que proporciona una gran quantitat d'informació de gran utilitat per a la iniciació dels xiquets en la literatura. Amb la lectura d'aquest llibre els i les mestres posseiran uns coneixements de gran ajuda tant per a la selecció de lectures literàries com per al treball amb aquestes a l'aula, a més dels coneixements sobre tradició oral i el seu ús a l'aula que ja he mencionat al parlar dels últims capítols del llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada