Conclusió.

Video-conclusió de l'assignatura.

Booktrailer: No està escrit a les estrelles

Aquest és el booktrailer del llibre "No està escrit a les estrelles" de l'escriptor nord-americà John Green. "No està escrit a les estrelles" és una novel·la pensada per a joves, però que us apassionarà també encara que ja no ho sigueu tant. La història, explicada des dels ulls de la protagonista, gira al voltant de tres adolescents malalts de càncer. El tema és duríssim, però l''enginy amb què s''expressen els personatges, particularment la narradora, fa que resulte divertida. I també, és clar, commovedora. No podreu parar de llegir!

Reflexió: "De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària"

Aquest llibre: "De la narrativa oral a la literatura per a infants..." conta l'evolució que ha experimentat la literatura per a infants, des que la narrativa era només per a ser cantada fins al dia de hui. A més, serveix per a reflexionar sobre què tipus de llibres hem de recomanar dins de l'aula, com a futurs docents que anem a ser. 

En el primer capítol, Gema Lluch, parla sobre com el món de Walt Disney ha afectat a la societat actual, sobretot en els estereotips que tenim hui en dia, com la idea de l'amor ideal o de què les princeses han de ser submises. Però en realitat han sigut les adaptacions cinematogràfiques les que han canviat la història per a ser més idealitzada.

L'autora del segon capítol, Teresa Colomer, ens parla sobre les diferents visions i els diferents punts de vista que té el mític conte de la Caputxeta Vermella que, depenent de l'època i les persones el llisquen. El capítol posa com a exemple el terme de la menstruació, les pedres del ventre del llop... que han pres significats diferents, ja que és un conte d'invenció oral, que s'ha transcrit per diferents autors.

Més endavant, en el capítol tres, Caterina Valriu fa una reflexió sobre els personatges fantàstics dels contes: fades, ogres, mags, bruixes, gegants... que han anat desmitificant-se en la història de la literatura. Parla del perquè les bruixes han de ser lletges i malvades; del perquè els ogres han de viure en llocs abandonats; del perquè els gegants han de fer por, etc. Però és que tots aquests personatges vénen de tradicions folklòriques y, per tant, tenen unes característiques ben marcades. I com diu l'autora "...els autors s'hi ha inspirat en escriure per a infants i joves, tant pel que fa a l'estructura com al llenguatge o la caracterització dels herois" (Valriu, 95), i per tant, són els personatges que més abunden i els que més a l'abast té la nostra societat a l'hora d'escriure un conte per a nens.


Pel que fa al quart capítol, escrit per Antonio Rodríguez, parla sobre l'humor en els contes infantils, que s'ha emprat sobretot per a què "... para que el cuento tenga momentos de relax, que el dramatismo o la intensidad de la historia encuentre esas pausas de expansión que permiten que la tertulia encuentre su reafirmación (...)" (Rodríguez, 134), fent així alguns ingredients humorístics que sempre han d'estar en aquests tipus de textos. A més, des de temps immemorables, els contes han servit, d'una manera o altra, de sàtira, per a criticar la societat o costums de l'època. Però en els contes infantils, on fa més presència l'humor i la sàtira és en els contes d'animals, com vaig poder comprovar en el llibre d'Animals!, on es feia una crítica, amb humor, sobre els humans, que volen destruir tota la natura per a construir-se espais propis.

Al capítol cinc, sobre la il·lustració de les rondalles populars, de Teresa Duran, es parla sobre la importància que tenen les il·lustracions en les rondalles, ja que ens permeten als lectors crear una imatge sobre allò del que ens parla la rondalla, encara que en molts casos, la imatge mental de l'escriptor, no correspon ni a la de l'il·lustrador ni a la dels lectors. Per això, en molts casos ens defraudem amb les pel·lícules que vénen de llibres, ja que les adaptacions, sobretot de paisatges i personatges, no es corresponen amb les imatges mentals de cada persona.

I per últim hi ha dos capítols, un de bibliografia i altre d'aplicacions a l'aula, que poden ser molt útils com a recursos per a consultar. Aquests dos capítols últims poden ser de molta ajuda a l'ora de treballar la narrativa oral dins de l'aula, ja que ens proposa diverses metodologies i activitats per a emprar com a docents.


En definitiva, aquest llibre ha servit a més per a ensenyar-me aspectes rellevants de la narrativa, que desconeixia, com per a informar-me i tenir una font d'informació de qualitat per a treballar en el meu futur com a mestra.

Recerca i selecció d'un llibre per a un xiquet.

Molts xiquets no tenen un hàbit lector, però desde la docència i desde la vida personal podem intentar sol·lucionar-ho. Si busquem i escollim un llibre que s'adapte al xiquet, tant cognitivament com en els seus gustos, aconseguirem que desperte una motivació que abans no tenia. I a més, si li agrada el llibre escollit, voldrà continuar llegint, creant així un hàbit lector propi.

A continuació, està el video de la meua recerca i selecció d'un llibre per a un xiquet de 7 anys:

Com treballar el gènere teatral en primària

El gènere teatral és aquell que s'escriu en vers o en prosa i que té com a finalitat ser representat per actors i actrius que realitzen les accions davant d'uns espectadors concrets. Com ja vam nomenar en el glossari.

Aquest gènere es pot treballar en totes les edats, ja que és un gènere que permet desenvolupar la imaginació i diferents destreses. Per a treballar-lo, és recomanable i quasi necessari enfocar-lo des de diversos punts de vista, ja que és un gènere molt ampli i es poden treballar milers i milers d'aspectes amb ell. Es pot treballar la imatge personal, a partir de les vestimentes i atrezzo; es pot treballar la plàstica, a partir del decorat; es pot treballar la imaginació, a partir de l'escriptura, creació de personatges i creació de paisatges; es pot treballar la cooperació, si fem que tots els alumnes treballen junts en un projecte comú; es poden treballar els valors, a partir de diferents arguments de la història, etc.

Però perquè es done un bon resultat cal adaptar bé les activitats i el material per a cada curs i/o cicle. Així com, si es considera necessari, també s'haurà d'adaptar el material a un alumne que tinga necessitats educatives especials.

Doncs per al primer cicle es poden realitzar diferents activitats que desenvolupen alguna de les competències anteriors. Una d'elles podria ser intentar representar als personatges d'una història a partir d'un teatre contat per la mestra o mestre. Ací deuran mantenir l'atenció, desenvolupar la imaginació, i també emprar aquelles destreses per a dibuixar o representar gràficament els personatges descrits. Una altra activitat podria ser construir un teatre de titelles en el que després, cadascun, per grups de 4 o 5 persones hauran d'ensenyar als altres companys el que han fet i explicar-los el perquè l'han fet així. Per al segon curs, es podria fer una variació en aquesta demanant que pensen una petita historia per a representar, només de manera oral.

Titelles

Per al segon cicle, ja es poden realitzar activitats un poc més complexes com seria el cas de realitzar un taller de teatre en el qual persones professionals d'aquest àmbit, actors i actrius, ajuden als alumnes a crear, un petit teatre que serà representat davant dels companys de cicle. Aleshores es realitzarien dues obres, una per curs. O altra activitat podria ser completar diferents parts d'una obra teatral escrita pel/la docent o qualsevol fragment d'obres teatrals escrites per escriptors clàssics com Shakespeare, Lope de Vega, o altres autors més contemporanis. En aquesta activitat deuran prestar atenció a la seqüencialització, a l'argument, als personatges i a la temporalització.

I per últim per a l'últim curs es pot realitzar una eixida a una obra de teatre de la ciutat, en el que coneguen des de més a prop els elements necessaris per a poder dur a terme una obra de teatre (les parts d'un teatre, la importància del decorat, la preparació dels actors i actrius...) i després hauran de realitzar un colash o un mural on es vegen reflectits tots aquests aspectes que han observat i investigat en el teatre, així com poden fer una valoració crítica de tot el que han vist. I una altra activitat podria ser conéixer la representació de teatre mut i fer una representació d'aquesta, ja que és menys coneguda, però pot aportar la mateixa informació i els mateixos valors que una obra ordinària, però amb la dificultat de no poder tenir un guió on es parle, sinó que tot haurà de ser mitjançant els gestos i l'expressió corporal.

Introducció del Pla Lector

Un Pla Lector és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial del centre educatiu per promoure: l’aprenentatge de la lectura, l’aprenentatge a través de la lectura, el gust per llegir i la formació d’usuaris. I per tant, cada centre ha de tenir el seu inclós en el PEC. Ací presentarem un exemple. 

o CENTRE:
C.P. Vall del Moran és un col·legi ubicat en l'Altés, un poble proper a la ciutat de València.

o CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTORN:
Aquest poble té aproximadament 18.000 habitants, que es dediquen a indústries de
materials de construcció, ceràmica i vidre. Però actualment molts d'ells treballen en altres
empreses i negocis que hi ha en el centre comercial del poble o, també en la capital, que
està a penes uns 20 km. És un poble on el 80% de les famílies són de classe mitjana o baixa
i l'altre 20% és de classe alta. El nostre centre en particular, acull a alumnes de classe
mitjana, encara que també hi ha casos de famílies amb rendes prou altes i altres amb rentes baixes. En el poble hi ha tres col·legis: aquest; un altre col·legi públic, que es troba a l'altra banda del poble; i
un col·legi privat d'ensenyança bilingüe, que es troba als afores del poble. Per aquest
motiu el percentatge d'alumnes de classe alta que tenim és molt reduït, ja que ells
realitzen els seus estudis al col·legi privat del poble.

Aquest poble dispon de una biblioteca municipal que realitza gran quantitat de tallers i activitats enfocats a fomentar la lectura al poble i també per a que puguen fer ús i gaudir d'aquest espai. També té una casa museu de la literatura, amb ofertes educatives sobre els escriptors més rellevants de la historia d'Espanya. I a més a més, també dispon d'un xicotet teatre, anomenat Casa de la Cultura, on es realitzen petites obres de teatre per a tots els públics. 

o CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE:
Aquest centre consta d'una línia, el valencià, ja que és la llengua cooficial que hi
predomina en el poble. El centre ofereix dos nivells: 2n cicle d'infantil, i primària en la seua
totalitat d'unitats.

Al ser un centre que només té una línia lingüística no és de grans dimensions però té
estructures prou noves i ben equipades. Disposa d'una aula per a cada un dels cursos, és a
dir, sis per a primària i dos per a infantil, aquestes dos últimes disposen també de cambres
de bany, totalment equipades, dins de l'aula. A més disposem d'un laboratori de ciències,
d'un gimnàs condicionat per a totes les edats, una sala d'usos múltiples, una aula de
música, una aula d'anglés, un menjador, un despatx per a cada un dels components de
l'equip directiu, una biblioteca amb molts llibres per a totes les edats, una sala de reunions en la que també fa ús l'AMPA i un despatx de consergeria. A més a més disposa de dos patis, un per a cada etapa. El pati d'infantil està encoixinat per a evitar lesions greus si cauen o es peguen un bac i disposen de tobogans. I el pati que està destinat a primària és de dimensions més grans i disposa de porteries i canastes. Ambdós patis tenen una part coberta per als dies de pluja o de molta calor.

Pel que fa al personal del centre, hi ha un tutor/a per a cadascun dels cursos, tant d'infantil
com de primària; un equip pedagògic compost per un psicopedagog, una logopeda i un
professor de compensatòria; un equip directiu, compost per la directora, cap d'estudis i
secretari; un professor d'anglés; una professora de música; un professor de religió; i la
conserge.

o CARACTERÍSTIQUES DE L'ALUMNAT:
L'alumnat del centre, van des dels 4 anys fins als 12. En total hi ha 136 alumnes en el centre, dels quals només 11 tenen dificultats per a la lectura. Així doncs, es podria dir que el nivell educatiu i cognitiu és molt similar entre ells. Pel que fa a les nacionalitats dels alumnes hi ha de nacionalitat espanyola, nascuts en el poble o en la capital, i de nacionalitat alemanya i marroquí, els quals tenen una immersió lingüística des que van entrar a l'escola, per tant tenen un nivell acceptable o adequat amb l'edat que tenen.

o OBJECTIUS GENERALS DEL PLA LECTOR:
Per a realitzar de manera adequada aquest pla lector, hem de proposar certs objectius que es deuran complir per a saber si el Pla Lector ha donat resultat. Així, que els objectius que proposem són els següents:
1. Crear interés i motivació per a desenvolupar un hàbit lector.
2. Millorar la capacitat, velocitat i comprensió lectora en els alumnes.
3. Valorar la biblioteca escolar com a un espai adequat per a la lectura i com a lloc de trobada per al treball cooperatiu i d'intercanvi d'opinions i experiències lectores.
4. Fer que les famílies s'involucren en crear un hàbit lector en els seus fills i filles, compartint així moments lectors a casa.
5. Despertar el compromís social i ciutadà a través de l'experiència lectora, per a fomentar l'empatia i l'esperit crític.

o MECANISMES D'AVALUACIÓ:
Per a saber si el Pla Lector ha aconseguit superar els objectius generals proposats, el/la tutor/a de cada curs haurà d'omplir una graella de rúbrica en la qual estiguen tots els objectius generals i hauran de puntuar cada objectiu amb una puntuació d'1 a 5, sent 1 res aconseguit i 5 totalment aconseguit. Els tutors/es obtindran la informació per a omplir la graella a partir de les avaluacions d'aula i les observacions que creguen adequades. Després la direcció del centre, amb totes les graelles de rúbrica, farà una mitja i així s'obtindrà el resultat de l'aplicació del pla lector.

Graella de rúbrica 

Reflexió de l'activitat de la SAC

El dia 27 de maig de 2016 vaig acudir a una activitat de la SAC de la Facultat de Magisteri. Aquesta era una "Gimcana Poètica", que preparava Núria Olmos, professora de Formació Literària per a mestres en la Universitat de València. L’objectiu principal de l’activitat era acostar-nos més al gènere poètic d’un mode més divertit i dinàmic.

Aquesta gimcana consistia en cinc proves de caràcter reflexiu i participatiu. Per a realitzar aquesta activitat ens vam dividir quatre grups. Cada grup tenia assignat un color diferent. I per a guanyar havíem d’anar superant les cinc proves proposades en les quals havíem de fer: un cal·ligrama, recitar un poema, inventar i construir un poema objecte, crear frases poètiques sobre l'educació i l’elaboració d’un poema mitjançant una traca de paraules. A mesura que anàvem superant les proves, anàvem guanyant un trosset de poema que deuríem, més tard muntar-lo per a poder llegir-lo i obtenir la nostra recompensa. Per a realitzar les proves vam utilitzar materials diversos com: paper, ceres, retoladors, cordes, celo, pintura acrílica, pinzells, tisores, etc. Si el fet d'haver treballat amb tants materials ens va motivar i gaudir, els xiquets i xiquetes d’edats inferiors, encara ho farien més.

Aquesta activitat em va semblar molt adequada per a realitzar-la en qualsevol curs, ja que les gimcanes són un mètode molt adaptable a cada edat i sempre fan aprendre d’una manera diferent i més divertida. A més, aquesta metodologia, al ser més dinàmica, anima a estar actiu i facilita l'adquisició de coneixements. En aquesta activitat concretament van recordar coses sobre la poesia que segurament molta gent no recordava o tal vegada no sabia. Així docs, pense que és una metodologia molt adequada per a tractar qualsevol gènere textual.

Les gimcanes, com aquesta, es poden aplicar a qualsevol assignatura i a qualsevol tema, ja que es poden fer un fum de proves i utilitzar infinits materials, que es poden ajustar al nivell de cada curs o inclús a un grup reduït de persones. Pel que fa als materials més concretament, sempre és positiu que experimenten amb diferents tipus d’aquest, sobretot per a què es desenvolupen en diferents situacions que aquests requerixen com: retallar, pintar amb cera, amb retolador o amb pintures acríliques, escriure amb bona lletra, etc.

Personalment, m’agraden molt les gimcanes. Em semblen una forma molt adequada i divertida per a aprendre noves coses i sobretot, permeten gaudir aprenent, cosa que dins de quatre parets i una finestra, a vegades es fa molt difícil... sobretot gaudir.

Història d'un migpollastre

Açò va ser i era un masia de serra on vivia un vell matrimoni sense fills, que es dedicava a la cria d'aviram. Gallines blanques, negres i favades, orgullosos indians, descomunals gramàntols, anglesets de llarga i empinada cua i llocades piuladores. El bo del cas és que la velleta coneixia cada un dels animalons que criava, i bé pot dir-se que els hauria pogut batejar i no confondre mai el nom de l'un pel nom de l'altre. Va arribar un dia de maig que, allà a les deu del matí, va eixir la velleta a fer-los uns pessics de dacsa i de segó cuit, com solia fer tots els matins a la mateixa hora.

– Pull, pull, pull! – va anar cridant. I heus ací què la va sorprendre: hi havia un mig pollastre, molt vistós i afinat, que no s'arrimava al tropell que formaven tots els altres embotint-se com qui diu de cap dins del segó cuit i furtant-se de davall les barballeres els uns als altres els grans de panís.

– Què fas tu, que no menges?– s'estranyà la vella tot ahuixant-lo cap als altres. Però el migpollastre va fer un 'coc, coc' força significatiu i encara es va separar més dels seus congèneres.

– I açò, quin pollastre és? – va demanar-se a si mateixa la dona.

– Est animalet no és meu! Era de veres: no l'havia vist mai abans. Li va haver de donar quemenjar a banda, i, després, va preguntar en els masos veïns si se'ls havia perdut algun pollastre a mitjan fer, ni poll ja ni pollastre encara, és a dir, el que allí solen anomenar un mig pollastre. I ningú no li'n va saber donar raó. Van passar així algunes setmanes, un matí, a la punta de l'era, el pollastre es va posar a furgar en un petit femer que hi havia vora el clot del pallús. Furgant, furgant, vinga furgar, la seua poteta va traure a relluir un bocí de metall. Amb el bec li va pegar quatre espentes i, mig net, va veure que es tractava d'un diner.

– Quic-quiriquic! – va cantar aleshores alçant ensems la cresta tot el que podia i posant-se de puntelletes –. Jo sóc un mig pollastre que furgant un femeret s'ha trobat un dineret. I sense més ni més es fica la moneda en el seu bequet, i cap a la cort s'ha dit. Es gira i diu adéu al maset, tira senda avant i vinga de pujar comes i tossals i davallar barrancs i rambles i fer camí cap a casa del rei. De tant en tant, soltava un sorollós 'quic-quiriquic' i cantava la següent cançó: 

Vaig a casar-me amb la filla del rei, 

puix sóc més ric que no ell, 

que furgant un femeret 

m'he trobat un dineret. 

En això arriba a uns plans tapats de boscos i herbassars i topeta amb el riu, el qual només el veu li pregunta:

– On vas, mig pollastre? 

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret. - Li contesta cantant el mig pollastre.

– Això si jo et deixe passar – fa el riu amb la seua veuota.

– Ah si, entra pel meu bec! – li mana el migpollastre. I zzzuummm!, comença a engolir aigua, vinga d'engolir-ne, i deixa el riu en sec en un tres i no res, i ja el té tot dins la panxa! Saltant i botant, llançant a l'aire les seues cançons i el seu joiós 'quic-quiriquic', segueix caminant.

A poc a poc la senda va anar endinsant-se en un bosc, i allí el mig pollastre va topar amb la maça, la qual només feia que pegar maçades per obrir pinyes i ametles.

- On vas animal de ploma?

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

– Això serà si jo et deixe passar, perquè podria esclafar-te d'un colp – diu la massa amb la seua veuota.

- Entra pel meu bec! – li diu migpollastret. I allà tens la maça volant per l'aire i desapareixent pel bec de migpollastre.

Prompte arriba a una serra tota plena de caus i d'un dels més grans li ix la rabosa, que tan sols amb la mirada ja pareixia voler menjar-se el migpollastre.

-Ummmm, On vas tu per ací?

- Vaig a casar-me amb la filla del rei, doncs sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

- Un moment, això serà si jo et deixe passar i no et pegue un mos!

- Entra pel meu bec!- i mig pollastre engolí la rabosa en qüestió de segons

Més content que un gos amb un os arriba a la fi el migpollastre a la casa del rei i d'una revolada s'enfila damunt del reixat que té la gran porta principal.

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

El rei, que s'estava passejant pels seus jardins del palau, el sent, s'ompli d'indignació i crida la guàrdia

- Mireu el migpollastre...! Agafeu-lo i tanqueu-lo en el corral dels pollastrots, que tan grandots i arrogants que són el mataran de seguida...

Així, un soldat agafà migpollastre i, pam! De cap al corral dels pollastrots! Quan el migpollastre es va veure rodejat per aquelles bèsties, va dir a la rabosa que portava dins:

- Ix, rabosa, que ara és la teua!

Ix la rabosa, i va començar a menjar-se els suculents pollastrots, i quan es va cansar de menjar-ne, trenca la porta i pega a fugir.

El mig pollastre, a qui la rabosa no havia fet cap mal, se'n va eixir pel mateix forat i tornà a plantar-se damunt el reixat de la porta principal:

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret.

El rei que el sent una altra volta, tot rabiós torna a cridar la guàrdia:

– Agafeu-lo! Aquest migpollastre del dimoni! Que no se us torne a escapar. Tireu-lo dins la gerra de l'oli brut!

Entre tots els soldats es fan amb ell i el tiren dins una gerrota grandíssima: allí calia que morira el migpollastre ofegat a l'oli brut, amb el seu olor pestilent. Però ell, quan sent que els soldats tapen la gerra cridà a la maça:

– Maça, ix; ara és la teua!

Ix la maça i, pim-pom, de dues maçades trenca l'enorme gerrota i el mig pollastre s'escapa i tornà una altra vegada damunt la porta:

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que furgant un femeret m'he trobat un dineret

I el rei, que torna a perdre la paciència.

– Guàrdia, a mi! Feu una garbera de llenya en la plaça, me'l nugueu damunt i me'l cremeu viu! Correu, que no se us escape! Aquesta volta tampoc no pot escapar-se l'animal.

I fan ban que anés tot el poble a la plaça a veure cremar viu un mig pollastre que pretenia ni més ni menys que casar-se amb la seua filla. Ell, nugat ja, anava sentint els comentaris de la gent que es congregava al voltant de la immensa garbera:

– Ben bé que se li està! Per voler ofendre el nostre rei!

– Diu que diuen que deia que anava dient que és més ric que el nostre monarca.

- A la foguera, a la foguera

–Com s'anava a casar amb la filla del rei un animalot així que quasi no se li veuen els esperons?

El mig pollastre els deixava dir, i no obria bec ni per fer "quiquiriquic!". I els criats acabaven d'endomassar el cadafal per al rei i la seua cort, que ja venien tots mudats a presenciar l'execució. Quan el rei, la reina i la princesa prengueren seient, un soldat que porta una torxa a la mà s'acosta

a la llenya i bota foc a l'encenall. La garbera comença a esclafir per totes bandes, clix-cleix, mentre la gentada crida amb la boca oberta:

– Ooooooh!

Enmig dels esbufecs de la foguera, s'ou la veueta del migpollastre, que ordenava:

– Riu, fes ara la teua! - I el riu ix pel bec de l'animaló i apaga la foguera més prompte que canta un gall i arremet contra el cadafal del rei, i de seguida hi ha aigua per la cuixa de tots els presents i allà se'n va el riu per totes bandes arrasant hortes i camins.

El mig pollastre, tranquil, es deslliga en un dir Jesús i mira la plaça, que havia quedat mig deserta, i sols hi veu el rei, la reina i la bella princesa, que estaven al damunt del cadafal com en l'arca de Noé.

- Quic-quiriquic! Vaig a casar-me amb la filla del rei... - Comença a cantar, però el monarca no el deixa continuar; el crida i li diu:

– Prou, prou mig pollastre, no hi ha més remei; m'has vençut i pots casar-te en voler amb la meua filla.

L'endemà es féu el casament en l'església major de la ciutat. Totes les campanes anaven al vol i una enorme gentada s'arremolinava davant el temple per veure l'eixida dels novençans.

Quin entusiasme! El mig pollastre, dreçant-se tant com podia i donant en lloc del braç una ala a la muller, avança amb solemnitat i desimboltura. I saludava tothom, que es meravellaven que una princesa tan bonica i esvelta s'hagués pogut maridar amb un senzill mig pollastre, per cantador i arriscat que fos. 

Ja de nit, quan els nuvis es retiren a la seua cambra nupcial, la princesa comença a passar-li la mà pel cabet acariciant-lo. De sobte, nota que, entremig de les plomes, darrere la cresta, té un petit gra dur. Li l'escorcolla i veu amb sorpresa que és una cosa brillant. Mentrestant, el mig pollastre quetet sense dir res. I la princesa agafa allò que resulta ser un cap d'agulla i estira, estira... i va eixint aquesta del graciós cabet de l'animal. I quan acaba d'eixir tota, pom!, se sent un tron i ompli l'estança una flamerada blavosa, i el mig pollastre es torna un príncep preciós que li diu amb veu emocionada:

– Princesa meua que del carrer eres ama per culpa teua tinc el cor encés en flama i gràcies et done per haver-me desencantat. Sóc el fill del rei de les Aitanes i sóc també el teu espòs, si és que ara que reprenc la meua figura d'home, confirmes el reial sí que em donares quan era mig pollastre. 

La princesa, és clar, es va alegrar molt del fabulós canvi i així visqueren molts anys de plena felicitat.

Enric Valor. Història d'un migpollastre

Conte

El conte és una narració breu creada per un o diversos autors, basada en uns fets ficticis, on la trama és protagonitzada per un grup reduït de personatges amb un argument senzill. El conte pot ser compartit tant de forma oral com escrita, encara que per tradició solia ser de forma oral. Els contes solen ser de curta extensió, ja que per norma, ha de ser més curt que una novel·la. L’objectiu principal del conte és despertar una reacció emocional en el lector, ja que aquest sol endintrar-se en la historia i experimentar situacions emocionals diferents.

És possible distingir entre dos grans tipus de contes: els contes populars, que eren narracions tradicionals que es transmetien de generació en generació per via oral, i per tant, podíen haver-hi diferents versions, ja que al ser oral, els detalls poden canviar. A més, no hi ha un autor establert; i el conte literari, associat amb el conte que coneguem hui en dia, l'escrit, amb un autor establert.

L’estructura que ha de seguir el conte és simple: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament és la part inicial de la historia, on es presenten tots els personatges i planteja l’argument. El nus és la part on es desenvolupa el conflicte de l’argument. I el desenllaç és la part on se soluciona el problema i on acaba la narració del conte.

Un conte ha de seguir unes característiques concretes. Entre elles està: la ficció, que com s’ha dit abans, deu ser fictici, encara que es pot basar en fets reals; l’argumentalitat, és a dir, s’ha de seguir una línia argumental entre els fets que van apareixent; l’estructura centrípeta, on tots els elements que es mencionen han d’estar relacionats; l’aparició d’un personatge principal, encara que poden haver-hi secundaris; està fet per a què es llegisca sencer, de principi a fi en un mateix moment, sense tallar la lectura; està escrit en prosa; i sol ser breu. A més, hi ha diferents temàtiques de contes, com: fantàstics, de ciència ficció, populars, de fades, d’aventures, de terror, de misteri, policíacs, infantils, històrics, etc.

Educativo, P. (2016). Orígenes del cuento y sus características / definición de fábula. Portaleducativo.net. Revisat el 15 de març, en: http://www.portaleducativo.net/tercero-basico/573/Origenes-del-cuento-caracteristicas-definicion-de-fabula#

Boccardo, D., & perfil, V. (2016). El Cuento: Estructura y tipos de cuentos. Elcuentoenprimaria.blogspot.com.es. Revisat el 15 de març, en: http://elcuentoenprimaria.blogspot.com.es/p/tipos-de-cuentos.html

Pla lector

 Un Pla Lector és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial del centre educatiu per promoure: l’aprenentatge de la lectura, l’aprenentatge a través de la lectura, el gust per llegir i la formació d’usuaris. És doncs, una eina per acostar-se la lectura amb una mirada més amplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conéixer i saber.
Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i d’ aquest pla és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum i, a més, que s’ha de treballar des del centre amb la col·laboració activa de les famílies i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions.

El context cultural i educatiu en el qual s’inscriu aquest Pla també contempla, en l'àmbit legislatiu i de projectes, el propòsit de millorar la competència lectora de la població. En cada comunitat autònoma s’estableixen diferents normes o ordres que regulen aquest Pla Lector. Així, des de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, s’ha establert l’Ordre 44/2011, de 7 de juny, en la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres de la Comunitat Valenciana, i marca uns objectius generals que s’han de promoure:

1. Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.
2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.
3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.
4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.
5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.
6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.
7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla.
8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.
9. Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

Podem dir, aleshores, que el Pla Lector, és aquell document que regula les metodologies, finalitats i estratègies que permeten a l’alumnat d’un centre escolar, adquirir capacitats i coneixements lectors que ajudaran a l’alumne a desenvolupar el seu interés cap a la lectura, la seua comprensió davant d’un text i el seu coneixement cap al món, sent així la lectura un mode de gaudir diferent del joc.

PLAN LECTOR LOMCE. (2016). Aularagon.catedu.es. Revisat el 15 de març, en: http://aularagon.catedu.es/materialesaularagon2013/formacion_lomce/bloque_2/Modulo_2_3/plan_lector_lomce.html

Animació lectora

L’animació Lectora és un acte conscient per a produir i crear un llaç afectiu o intel·lectual dels xiquets i xiquetes cap a un llibre, de forma creativa, lúdica i plaent, és a dir, és un mode d’animar als menuts a llegir, a endintrar-se en un món paral·lel ple d’aventures en la que ell es puga convertir en el protagonista. Qualsevol activitat que puga produir aquesta acció en els joves, serà adequada per a aquesta tasca.

Per a poder realitzar una animació lectora s’ha de tenir en compte i es recomanen alguns passos com:
- S’ha d’emprar un llibre complet, no un fragment.
- Es deu presentar el llibre (títol, autor, il·lustrador, editorial...) sempre adaptada a l’edat de cada xiquet/a.
- Després de la lectura del llibre, s’ha de fer una posada en comú on els alumnes expressen què els ha transmés el llibre, de manera espontània.
- No és recomanable fer una animació d’un mateix llibre més d’una vegada.
- Es deuen fer durant tot el curs, per a què els alumnes puguen veure que és una cosa important, no un fet aïllat.
- Aquest mètode serà més efectiu si es duu a terme des dels nivells educatius més baixos, fins als nivells més alts.
- La pràctica ha de ser activa en tot moment. Els alumnes han d'escoltar, llegir, jugar, observar, participar...
- Deu ser voluntària, l’alumnat ha de voler participar. Mai deu ser un deure obligatori, ja que és un poc més distintiu que té a veure en la diversió i el joc.
- No deu ser competitiva en cap moment, no es tracta de guanyar o perdre o qualificar en una nota.
- Es pot realitzar en qualsevol lloc.
- El llibre de cada animació ha de ser apte per a tots els participants, ja que d’aquest mode podran intervindré i participar tots.

Amb totes aquestes recomanacions i passos a seguir es podrà realitzar una animació lectora adequada. Així es podrà garantir que l’alumne desenvolupen capacitats com: escoltar, comprendre, retenir, expressar-se, analitzar, creativitat, imaginació, participació, respecte, i sobretot, gaudir amb la lectura. Així com conéixer el món de la literatura i la infinitat de llibres i tipologies que hi pot existir.

Nuño, F. (2010). Manual de técnicas de animación a la lectura. [s.l.]: Berenice.