El conte és una
narració breu creada per un o diversos autors, basada en uns fets ficticis, on
la trama és protagonitzada per un grup reduït de personatges amb un argument
senzill. El conte pot ser compartit tant de forma oral com escrita, encara que
per tradició solia ser de forma oral. Els contes solen ser de curta extensió,
ja que per norma, ha de ser més curt que una novel·la. L’objectiu principal del
conte és despertar una reacció emocional en el lector, ja que aquest sol endintrar-se en la historia i experimentar situacions
emocionals diferents.
És possible distingir entre dos grans tipus de contes: els contes populars, que eren narracions tradicionals que es transmetien de generació en generació per via oral, i per tant, podíen haver-hi diferents versions, ja que al ser oral, els detalls poden canviar. A més, no hi ha un autor establert; i el conte literari, associat amb el conte que coneguem hui en dia, l'escrit, amb un autor establert.
L’estructura que ha de seguir el conte és simple: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament és la part inicial de la historia, on es presenten tots els personatges i planteja l’argument. El nus és la part on es desenvolupa el conflicte de l’argument. I el desenllaç és la part on se soluciona el problema i on acaba la narració del conte.
Un conte ha de seguir unes característiques concretes. Entre elles està: la ficció, que com s’ha dit abans, deu ser fictici, encara que es pot basar en fets reals; l’argumentalitat, és a dir, s’ha de seguir una línia argumental entre els fets que van apareixent; l’estructura centrípeta, on tots els elements que es mencionen han d’estar relacionats; l’aparició d’un personatge principal, encara que poden haver-hi secundaris; està fet per a què es llegisca sencer, de principi a fi en un mateix moment, sense tallar la lectura; està escrit en prosa; i sol ser breu. A més, hi ha diferents temàtiques de contes, com: fantàstics, de ciència ficció, populars, de fades, d’aventures, de terror, de misteri, policíacs, infantils, històrics, etc.
És possible distingir entre dos grans tipus de contes: els contes populars, que eren narracions tradicionals que es transmetien de generació en generació per via oral, i per tant, podíen haver-hi diferents versions, ja que al ser oral, els detalls poden canviar. A més, no hi ha un autor establert; i el conte literari, associat amb el conte que coneguem hui en dia, l'escrit, amb un autor establert.
L’estructura que ha de seguir el conte és simple: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament és la part inicial de la historia, on es presenten tots els personatges i planteja l’argument. El nus és la part on es desenvolupa el conflicte de l’argument. I el desenllaç és la part on se soluciona el problema i on acaba la narració del conte.
Un conte ha de seguir unes característiques concretes. Entre elles està: la ficció, que com s’ha dit abans, deu ser fictici, encara que es pot basar en fets reals; l’argumentalitat, és a dir, s’ha de seguir una línia argumental entre els fets que van apareixent; l’estructura centrípeta, on tots els elements que es mencionen han d’estar relacionats; l’aparició d’un personatge principal, encara que poden haver-hi secundaris; està fet per a què es llegisca sencer, de principi a fi en un mateix moment, sense tallar la lectura; està escrit en prosa; i sol ser breu. A més, hi ha diferents temàtiques de contes, com: fantàstics, de ciència ficció, populars, de fades, d’aventures, de terror, de misteri, policíacs, infantils, històrics, etc.
Educativo, P. (2016). Orígenes
del cuento y sus características / definición de fábula. Portaleducativo.net.
Revisat el 15 de març, en: http://www.portaleducativo.net/tercero-basico/573/Origenes-del-cuento-caracteristicas-definicion-de-fabula#
Boccardo, D., &
perfil, V. (2016). El Cuento: Estructura y tipos de cuentos. Elcuentoenprimaria.blogspot.com.es.
Revisat el 15 de març, en: http://elcuentoenprimaria.blogspot.com.es/p/tipos-de-cuentos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada