Com treballar els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

Com bé està definit al glossari el gènere de tradició oral és aquell constituït per tots els relats tramesos de generació en generació de forma oral. Els quals formen part de la història i els costums de cada comunitat.

Així, podem trobar aquest gènere oral tant en vers com en prosa. D'una forma més poètica en les cançons, el romanç, els refranys... I en forma narrativa en llegendes, rondalles, mites...

A l'hora d'apropar aquest gènere als xiquets i utilitzar-lo de forma didàctica a l'escola trobem moltes possibilitats, ja que aquesta tradició oral és el primer contacte que fan els nens amb la literatura molt abans de conéixer les destreses d'escriptura i lectura. I això fa que la seua imaginació es desenvolupe, que la seua curiositat cresca, que s'assabenten de les historietes dels seus abans passats i del lloc on viuen, i sobretot els desperta l'intel·lecte a mesura que van comprenent totes les connotacions i lliçons que pot tindre aquest tipus de gènere.

Per als alumnes de primer cicle les activitats per treballar la tradició oral poden ser:

• Cançons populars a l'aula. La mestra presenta una sèrie de cançons a classe de tradició popular i li les ensenya als xiquets, que a la vegada que es diverteixen cantant aprenen del que aquestes cançons poden contar sobre la seua ciutat o festes populars. Això pot funcionar molt bé amb els de primer curs, ja que és una forma de treballar molt dinàmica i mitjançant les cançons aprenen amb molta facilitat. No fa falta que les cançons s'ensenyen en el mateix temps sinó que podem seleccionar-les depenent de la seua funció. Per exemple si es tracta d'una cançó que ens parla de Jaume I, utilitzar-la en la festivitat del 9 d'Octubre.

• Els mites del meu poble. La mestra proposa a classe l'activitat de recerca d'un mite o llegenda que siga típic del lloc on viuen els alumnes o els sues familiars. Aquests hauran d'investigar i preguntar-li als seus majors, per a després escriure el mite o la llegenda en paper i poder contar-lo en classe als altres companys. En cas que hi haja històries repetides, aquestes es contaran entre els xiquets que tinguen la mateixa llegenda o es compararà si es distingeixen en alguna part de la historieta.

En segon cicle de primària:

• Faig la meua rondalla. Després de donar a l'aula la tradició oral i explicar que són les rondalles, contar algunes i explicar la seua estructura típica, es demana als alumnes que per grups de tres o quatre persones elaboren la seua pròpia rondalla amb l'estructura que han aprés a classe. A més es pot donar a cada grup un tema en el qual basar la rondalla com l`amor, la comèdia, el drama...

• Els refranys i el seu significat. L'activitat consistirà a relacionar una sèrie de refranys amb el seu significat. Així la mestra fará unes fitxes on haja refranys per un costat i el significat d'aquests per l'altre però desordenats, aleshores els xiquets han d'entendre el significat de cada refrany quan relacionen. 

En tercer cicle de primària:

• Som trobadors i trobadores. Aprofitant les classes d'història on s'explica l'edat mitjana es proposa als alumnes que siguen trobadors i trobadores, personatges presents en eixa època. Així triaran un príncep o una princesa a qui destinar les seues pròpies cançons d'amor.

• Setmana dels dites. Es proposa després d'haver donat a classe el que són les frases fetes, dits, locucions... Que durant una setmana intentem comunicar-nos a casa i a l'escola utilitzant aquests recursos, i a més s'apuntaran en una cartolina que es penjarà a classe quan termine la setmana.

COM TREBALLAR EL GÈNERE NARRATIU EN PRIMÀRIA

El gènere narratiu, tal i com ja vam definir  en el glossari, es caracteritza pel relat d’històries imaginaries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l’autor. Aquest és un dels generes més treballats en primària i des de totes les edats, ja sigui mitjançant la novel·la, conte, relats, llegendes o el micro, relativament recent i semblant al relat. 

A continuació tractarem de trobar la manera més adequada per a treballar aquest gènere amb els nens ja que és important adquirir un aprenentatge real que estarà present durant tota l’etapa educativa: lectoescriptura, imaginació, vocabulari... així doncs, proposem dos activitats per a cada cicle tenint en compte els subgèneres més adequats en cada un. 

Per una banda, per als xiquets de Primer cicle, hi ha una infinitat de possibles activitats. Una d’elles podria ser: Conta’m una llegenda. En aquesta activitat es tracta de que els xiquets, cada Dilluns, portin una llegenda contada per algun familiar que després contaran a la resta dels seus companys. Aquesta activitat es prou adequada per als xiquets menuts ja que serà el seu primer contacte amb la literatura, a més, el paper de les famílies es molt significatiu ja que des de ben menuts es un model a seguir. Així també treballem la participació a classe, perdre la portar a parlar en públic, major fluïdesa en el relat...

                                    

La segona possible activitat seria la narració d’alguna historia, faula, conte... com per exemple ‘’ Les set cabretes’’. És important contar-la bé: amb un to adequat, fer anotacions en cas d’apreciar que algun xiquet s’està perdent, canviar l’ordenació de la classe (preferentment en cercle)... Un cop contada, realitzarem una roda de preguntes, com un ‘’debat’’, on els preguntarem: Què vos ha agradat més? Què no vos ha agradat? Quin altre final podria tenir?... Les preguntes seràn breus i clares i intentarem en tot moment que tots els xiquets parlin, és a dir, la participació de tots ells respectant el torn de paraula. 

                                    

Per altra banda, per als xiquets de segon cicle (que ja tenen un poc més de coneixement respecte a l’etapa anterior) havíem pensat l’activitat que hem anomenat Inventa’t el final Aquesta activitat està estructurada de la següent manera: seleccionar o elegir un llibre amb el consens de tots els alumnes; contar-lo en una o dos sessions per si algun xiquet no coneguera la historia; demanar als xiquets que ens proposin un final alternatiu i finalment contar-lo a la resta de la classe. D’aquesta manera es torna a treballar la por o vergonya a parlar en públic, la imaginació i creativitat, el gust per a contar histories, a més, observen com un llibre o qualsevol relat no es una ferramenta estàtica sinó que es pot canviar i modelar. 

La segona possible activitat s’anomena Saps ordenar-me? Per a la realització d’aquesta tasca es necessari haver explicat prèviament les parts que té una narració, amb quins connectors o frases es sol començar... A continuació el professor/a crearà grups d’entre 4 i 5 alumnes, a cada grup se li entregarà un sobre amb un fragment d’història però desordenada, és a dir, tindran que ordenar-los per a que la historia cobri sentit; a més han de representar la historia (que no serà molt llarga) amb un dibuix que formarà la historia total ja que cada grup haurà treballat un fragment de la historia. Amb aquesta activitat treballem el treball grupal, la col·laboració al mateix temps que apliquen la teoria explicada.

                                      

Finalment, per als xiquets de tercer cicle, havíem pensat La Gimcana literària. En aquesta activitat es realitzaran varies proves en grup relacionades amb tot l’après al llarg de l’etapa educativa de primària per tal de fer un repàs que els serà útil en secundaria. Així doncs es demanarà que ordenen una historia; inventen un final, relacionen un fragment amb un subgènere narratiu: novel·la, conte, relat, micro... Amb aquesta activitat es pretén treballar d’una forma més dinàmica tot i que les activitats plantejades fins ara també ho són prou. Però en aquest cas dinamisme es refereix a que es tindran que moure per tot el centre, realitzar les proves bé per a poder passar a l’altra... per tant, continua sent molt important la cooperativitat. 

La darrera activitat per a aquest cicle podria ser La màquina dels contes. El professor/a agrupa als alumnes de cinc en cinc, a cada grup els entrega una llista amb 10 personatges/objectes/espais (cuiner, lleó, carn, sol, sabata, goril·la, núvol, armari, magdalena,selva) a partir d’aquesta llista cada grup haurà d’inventar-se una historia-conte tenint en compte la seva estructura i els elements que hi estàn presents (protagonista, antagonista, personatges secundaris, un principi, un final, un bon argument...).

Com treballar la poesia en l’Educació Primària

Com vaig definir al glossari gènere líric l'autor expressa sentiments i emocions, en vers o en prosa. Un exemple seria el següent poema de Gustavo Adolfo Bécquer titulat Amor etern:

                                                          "Podrá nublarse el sol eternamente;

Podrá secarse en un instante el mar;

Podrá romperse el eje de la tierra

Como un débil cristal.

¡todo sucederá! Podrá la muerte

Cubrirme con su fúnebre crespón;

Pero jamás en mí podrá apagarse

La llama de tu amor." 

Aquest gènere se subdivideix en:

- Oda: És un poema normalment extensió on s'expressar un sentiment profund. Com per exemple Oda a l'alegria de Pablo Neruda.

- Elegia: En aquest tipus de poemes l'autor transmet un sentiment de dolor. Un exemple seria Elegía primera de Miguel Hernández.

- Ègloga: És un poema el tema del qual és l'amorós i els qui els manifesten i expressen són pastors idealitzats. Com per exemple Ègloga III- Tirreno Alcino de Garcilaso de la Vega.

- Sàtira: En aquest subgènere líric es critiquen vicis tant individuals com a col·lectius. Com per exemple el poema de Quevedo A un home de gran nariz.

- Cançó: És un poema amorós o religiós compost, generalment breu. Per exemple Canción del esposo soldado de Miguel Hernández.
Aquest gènere i els seus diferents subgèneres es poden treballar en educació infantil i primària, desenvolupant així l'expressió d'emocions i l'empatia. També potenciaríem la creativitat i la imaginació dels nostres alumnes independentment de l'edat, sempre realitzant activitats concordes al seu nivell en la competència lectora.

Per a aprendre sobre aquest gènere realitzarem diverses activitats en les quals els alumnes treballaren tant en grup, per a desenvolupar de forma col·laborativa, i individual potenciant la seua creativitat .

-Primer cicle:

1. La mestra llegirà un poema senzill i breu per a tenir un primer contacte amb aquest gènere. Després cada alumne haurà de realitzar un dibuix senzill expressant l'emoció que els ha transmès el poema.

2. Els alumnes per grups triaran un lliure de poesies, triats per la mestra concorde a la seua edat i nivell, el qual deurà llegir cada membre del grup. Després tota la classe realitzarà una tertúlia guiats per la mestra.

-Segon cicle:

1. La mestra repartirà un poema diferent a cada alumne, i est després de llegir-ho deurà posar-los un títol que segons el seu criteri s'adapte millor.

2. Per grups cercaran un poema, en llibres i webs que mestra recomanarà, després explicaran a la classe perquè han triat aqueix poema i les emocions que els han transmès.

-Tercer cicle:

1. Per grups realitzaran poemes sobre un tema i en funció de les característiques d'un subgènere explicat en classe. El tema i el gènere seran repartits per de manera aleatòria.

2. Després d'explicar la mètrica en classe els alumnes començaren a mesurar mètricament poemes senzills.

Com treballar el gènere teatral en primària

El gènere teatral és aquell que s'escriu en vers o en prosa i que té com a finalitat ser representat per actors i actrius que realitzen les accions davant d'uns espectadors concrets. Com ja vam nomenar en el glossari.

Aquest gènere es pot treballar en totes les edats, ja que és un gènere que permet desenvolupar la imaginació i diferents destreses. Per a treballar-lo, és recomanable i quasi necessari enfocar-lo des de diversos punts de vista, ja que és un gènere molt ampli i es poden treballar milers i milers d'aspectes amb ell. Es pot treballar la imatge personal, a partir de les vestimentes i atrezzo; es pot treballar la plàstica, a partir del decorat; es pot treballar la imaginació, a partir de l'escriptura, creació de personatges i creació de paisatges; es pot treballar la cooperació, si fem que tots els alumnes treballen junts en un projecte comú; es poden treballar els valors, a partir de diferents arguments de la història, etc.

Però perquè es done un bon resultat cal adaptar bé les activitats i el material per a cada curs i/o cicle. Així com, si es considera necessari, també s'haurà d'adaptar el material a un alumne que tinga necessitats educatives especials.

Doncs per al primer cicle es poden realitzar diferents activitats que desenvolupen alguna de les competències anteriors. Una d'elles podria ser intentar representar als personatges d'una història a partir d'un teatre contat per la mestra o mestre. Ací deuran mantenir l'atenció, desenvolupar la imaginació, i també emprar aquelles destreses per a dibuixar o representar gràficament els personatges descrits. Una altra activitat podria ser construir un teatre de titelles en el que després, cadascun, per grups de 4 o 5 persones hauran d'ensenyar als altres companys el que han fet i explicar-los el perquè l'han fet així. Per al segon curs, es podria fer una variació en aquesta demanant que pensen una petita historia per a representar, només de manera oral.

Titelles

Per al segon cicle, ja es poden realitzar activitats un poc més complexes com seria el cas de realitzar un taller de teatre en el qual persones professionals d'aquest àmbit, actors i actrius, ajuden als alumnes a crear, un petit teatre que serà representat davant dels companys de cicle. Aleshores es realitzarien dues obres, una per curs. O altra activitat podria ser completar diferents parts d'una obra teatral escrita pel/la docent o qualsevol fragment d'obres teatrals escrites per escriptors clàssics com Shakespeare, Lope de Vega, o altres autors més contemporanis. En aquesta activitat deuran prestar atenció a la seqüencialització, a l'argument, als personatges i a la temporalització.

I per últim per a l'últim curs es pot realitzar una eixida a una obra de teatre de la ciutat, en el que coneguen des de més a prop els elements necessaris per a poder dur a terme una obra de teatre (les parts d'un teatre, la importància del decorat, la preparació dels actors i actrius...) i després hauran de realitzar un colash o un mural on es vegen reflectits tots aquests aspectes que han observat i investigat en el teatre, així com poden fer una valoració crítica de tot el que han vist. I una altra activitat podria ser conéixer la representació de teatre mut i fer una representació d'aquesta, ja que és menys coneguda, però pot aportar la mateixa informació i els mateixos valors que una obra ordinària, però amb la dificultat de no poder tenir un guió on es parle, sinó que tot haurà de ser mitjançant els gestos i l'expressió corporal.

Com treballar els gèneres que combinen paraula i imatge en l’Educació Primària

Com bé definim en el glossari, la literatura infantil i juvenil és un tipus de literatura que té molt en compte els aspectes literaris i educatius i, pel que fa a aquest punt, la qüestió del destinatari. El públic a què va dirigit aquest tipus de literatura és un públic jove i inexpert, amb una ment en procés de desenvolupament i és per açò que tendeixen a deixar-se portar pels sentits, centrant la seua atenció en els recursos audiovisuals.

L'aparició de la competència mediàtica i el ràpid desenvolupament de les noves tecnologies han afavorit el creixement del gènere audiovisual. És per açò que actualment trobem un gran ventall de subgèneres, dividits en ficcionals i no ficcionals. Entre ells trobem els que es mostren en la següent imatge, destacant l'àlbum il·lustrat com a recurs que combina la paraula i la imatge.

El gènere audiovisual aporta una gran varietat d'oportunitats educatives, ja que no poseeix uns límits fixos. Pot utilitzar-se amb una infinitat d'objectius, podent ser introduits mitjançant la seua utilització diversos continguts transversals.

El recurs mes utilitzat a l'escola per donar a coneixer el gènere audiovisual és el còmic, un tipus de relat il·lustrat que es basa en la combinació d'imatges i text ordenats en forma de vinyetes. Un exemple de còmic és la coneguda col·lecció de The Walking Dead creada per Robert Kirkman i Tony Moore o les reeixides historietes de Mortadelo y Filemón, de l'espanyol Francisco Ibáñez Talavera.

Moore, T & Kirkman, R. The Walking Dead

Ibáñez Talavera, F. Mortadelo y Filemón.

Aquest recurs audiovisual s'ha utilitzat amb diversos objectius, tals com per a introduir l'ús de característiques de la llengua com les onomatopeies o les funcions del llenguatge, per a fomentar la creativitat i el desenvolupament de tècniques gràfiques o per a introduir als lectors en el món de la lectura i la literatura. Això es per què aquest recurs audiovisual, i el gènere audiovisual en general, fomenten l'adquisició de la competència literària. Al acompanyar les paraules, contes o històries amb recursos audiovisuals els alumnes són capaços d'aprendre a relacionar conceptes i a elaborar-se la seua pròpia construcció imaginativa de la història, fomentant d'aquesta manera la comprensió de la mateixa i la creativitat de l'alumnat.

Així, els alumnes del primer cicle de primària, poden utilitzar aquest gènere com a un dels mitjans per a introduir-se en el món de literatura. Una de les activitats que podríem plantejar per a realitzar-ho seria la visualització d'un curtmetratge en el qual es relate una història narra els super poders que posseeixen els pares des de la perspectiva del seu fill. Després d'aquesta visualització faríem una tertúlia amb la classe per a facilitar la comprensió del relat i fomentar la reflexió al voltant del mateix. Una vegada feta la reflexió els alumnes explicarien quals son els super poders dels seus pares.

També, per a fomentar l'interés en la literatura i desenvolupar la capacitat creativa dels xiquets podríem donar-los un xicotet text com el següent: 

- Hui he jugat a futbol en el pati, m'ho he passat prou bé. Després he anat a classe per a estudiar matemàtiques amb tota la meua classe. En tornar a casa, he jugat amb el meu germà i el meu avi a les nines. I a la nit el meu pare ens ha gitat al llit per a dormir. Quin dia més bonic! -

Es llegiria en veu alta a classe i es resoldrien els possibles dubtes. Seguidament es repartiria una fitxa amb quatre vinyetes buides i els xiquets haurien de dibuixar tot allò que han entés com si fos un còmic. D'aquesta forma els xiquets estarien aproximant-se al món del gènere audiovisual i a la literatura a través de les històries.

Pel que fa als alumnes del segon cicle, aquests ja posseeixen una millor capacitat de comprensió lectora i són capaços d'interpretar textos i relacionar-los amb dibuixos. Per a aprofundir en el gènere audiovisual amb ells podríem elaborar un cal·ligrama amb una frase que ells haurien de cercar a la xarxa, amb les instruccions i l'ajuda del professor. El dibuix fet hauria de representar la frase de forma que els alumnes relacionen una frase amb un únic concepte i la resta puga comprendre de què es tracta. Amb aquest exercici es fomenta la creativitat i l'associació de conceptes amb imatges que afavoreix el desenvolupament cognitiu dels alumnes.

Una altra activitat que es pot fer amb aquestos alumnes es una gimcana amb proves com escoltar un relat curt i interpretar-ho en un dibuix, la representació d'un anunci curt, resoldre un trencaclosques fet amb vinyetes d'un còmic o l'elaboració d'un cartell per promocionar alguna cosa.

Per últim, amb els alumnes del tercer cicle de primària podem fer diverses activitats que requereixen un major nivell cognitiu com l'elaboració i gravació per grups d'un espot publicitari en què els alumnes hagen de promocionar un producte utilitzant la seua imaginació i creativitat. O, també, es pot realitzar una activitat grupal en la qual entre tots els alumnes de la classe elaboren un gran cartell per a promocionar una activitat de l'escola. En les dues activitats es fomenta la imaginació i la creativitat, motivant d'aquesta manera que els alumnes s'aficionen a utilitzar aqueixos recursos en la seua vida.