Cànon literari

El cànon literari és una qüestió ben antiga que el crític nord-americà Harold Bloom va posar de moda en el seu polèmic llibre El canon occidental (1995). Podríem definir el cànon com una vara de mesura en l’art i en la cultura, el model a seguir i en definitiva, tot allò que la tradició sanciona com exemplar i de qualitat contrastada.

En la literatura, el cànon és una llista breu però molt selecta del que es sol conèixer amb el nom d’obres clàssiques, aquelles que es segueixen llegint amb interès des de fa segles, tot i que en aparença les veiem molt antigues o inclòs antiquades.

Aquesta llista seleccionada sol mantenir-se sense grans variacions generació rere generació ja que aquest conjunt escollit gaudeix d’un prestigi social sòlid i es considera un element fonamental de la educació de la joventut.

Per tant, per tal d’ensenyar literatura és inevitable establir un cànon, és a dir, un repertori tancat d’obres i autors en que es conjuguen dos factors: el gust estètic i la necessitat pedagògica. En el primer cas, el que tenim que decidir es quines obres són les millors per la seva qualitat artística; en el segon, la pregunta clau és: quines de totes aquestes obres cal la pena mostrar i estudiar en l’escola? No tant perquè apareguin en el programa oficial, sinó perquè són referents clars de la cultura pròpia i universal i poden ser estimulants per a contagiar el gust per la lectura literària a qualsevol.

Qué es el canon literario. (2016). Elcanonliterario.com. Recuperado 7 Marzo 2016, a partir de http://www.elcanonliterario.com/index.php?option=com_content&view=section&id=31&Itemid=109