Fa molts anys i entre turons i castells de la comarca d'Anoia s’hi trobava la casa senyorial del senyor Baró, dins el terme d’Igualada.
Aquesta casa va adquirir molta fama per la riquesa del seu Baró que tot i tenir molts tresors va ser la persona més avariciosa del món, fins i tot feia pagar tributs als camperols del seu senyorial.
Però la riquesa del Baró no li venia només d’això sinó que a les pinades hi creixia un pi prodigiós, un pi que a més de pinyes normals en feia algunes d’or massís. Cada any així feia més gran la seua riquesa.
Aquest pi estava situat en un lloc molt ocult voltat per una colla de soldats que per tal que no pogueren revelar el secret se’ls va tallar la llengua.
Un dia el senyor Baró va ser visitat per un cavallar que venia a anunciar-li que el rei Jaume havia decidit anar-lo a visitar el dijous acompanyat d’una trentena d’homes. Quan el cavaller va haver marxat el Baró es va quedar pensant “Per quin motiu ve el rei?” fos el que fos ell prepararia una bona rebuda.
El dijous, el Baró, de bon matí ja l’esperava. De sobte el va veure acompanyat per la comitiva. Va anar a saludar-lo i es van dirigir cap al castell on els esperava un dinar veritablement esplèndid. El rei va quedar molt satisfet i felicità al Baró.
A la vesprada van anar a passejar pels boscos del Baró on va tornar a obsequiar al rei amb un àpat abundant i suculent i altre cop el rei felicità al Baró. Per tant el Baró va pensar que el tenia la voluntat del rei.
A l’hora de marxar el rei li digué al Baró:
- Noble senyor, estic impressionat per la rebuda que ens has fet; però ens vols dir per què la contribució que ens va donar per la guerra va ser tan petita? Pensa que tots els altres senyors van donar moltes riqueses, cavallers, municions...
El senyor Baró digué:
- És que el meu senyoriu és molt pobre, aquí només hi ha boscos.
El rei replicà:
- Podries haver-me donat fusta per construir naus; Ah! Per cert, ara que dius boscos, vull que m’ aclarisques una cosa que es diu per allà; és veritat que tens un pi que fa pinyes d’or?
El Baró va contestar inquiet:
- Això són ximpleries que s'inventa la gent! Si jo sóc ben pobre, t’ho jure.
El rei va dir:
- Amb tot el que ens has donat ningú ho diria; però si m’ho jures hauré de creure't, ja que els bons cavallers no dirien mai mentides però si de veritat tens un pi que fa pinyes d’or mereixes la maledicció i aquest pi es farà malbé i morirà.
Un cop hagués marxat el rei, el Baró va anar corrent a veure el pi i el va veure una mica estrany. Aquella nit no va poder dormir. A primera hora del dia, el Baró tornà a anar a veure’l i es va adonar que s’estava morint, el que havia dit el rei es complia.
Això va ser el càstig per la seua avarícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada